Ja tornem a marxar un altre cop.
Aquesta vegada marxem cap a Senegal, a Kabrousse excactament. En altres paraules: farem el Barcelona - Dakar, i d'allà baixarem fins al sud fe Senegal, creuant Gambia.
Fer la volta al món de fa temps em crida, i la idea de començar fent la volta a tota la costa d'Àfrica fa anys que em rondava pel cap. Però una pel.lícula en un bus de Perú em va fer canviar d'idea.
Així doncs fa uns mesos l'Isaac em va comentar que ell i un amic, el Roger, es plantejaven baixar a Kabrousse, on viu un tiet. La idea ens va agradar molt i al poc temps de paralar-ho per primer cop ja ho tenien clar: aniriem des de casa en cotxe fins a quasi la frontera amb Guinea.
Bastants mesos han passat des de que ho vam decidir, i aquí estem, ja de camí al sud.
Els tràmits no han estat fàcils, sobre tot per l'estrés del visat de Senegal, que just l'1 de juliol d'aquest any es va fer obligartori. Ha estat un follón aconseguir-lo, i de fet encara no el tenim, però després de moltes i moltes trucades, després de tenir 100 versions diferents de com aconsseguir el nou pre-visat i sobre tot, després de donar-li mil voltes, creiem que ja ho tenim: amb el pre-visat fet per internet en tindrem prou, i el visat biomètric el rematarem a la pròpia frontera del Senegal quan hi arribem des de Mauritània.
Dit i fet, el dia 26 a les 15:30 hem quedat a Palau Reial per donar la sortida a aquest viatge.
L'Isaac es va presentar amb una sorpresa: una enganxina pel cotxe de la "Operació Percebes" i una samarreta per cadascú amb el logo corresponent.
Operació Percebes ve de que, en un principi, prop de Sidi Ifni, una ciutat del sud de Marroc, i que cau a la nostra ruta, hi ha una zona on els percebes es poden collir sense cap mena de problema. I aquest és un dels objectius del viatge, trobar aquest lloc i fer un bon tiveri!
Va estar molt bona idea sortir des de Palau Reial, ens vam poder despedir bé de la familia i des d'allà ja ens vam saltar tot el tràfic de sortida. L'única pega del camí va ser la solana que pegava, molt forta... així que preparem-nos per creuar el Sàhara a ple agost... brrrrr.
La primera parada la vam fer passat València, a Utiel. El vam escollir per res en concret, simplement per que ens quèia de camí i a una bona alçada. Allà vam fer la compra dels darreres detalls que ens faltaven.
Al matí següent, a les 8 ja estavem en camí.
Següent parada Benalmàdena. Allà haviem quedat amb la Tatiana, una compaña del màster que viu allà. Si els càlculs no ens fallaven voliem arribar-hi per dinar, i així dinar plegats.
Vam arribar en hora i a sobre va fer una mica de núvol durant tot el trajecte, cosa que vam agraïr bastant.
Un cop allà vam quedar amb la Tatiana i el seu xicot, que ens van portar a menjar al passeig marítim.
El poble tenia molt bona pinta, i no semblava tant masificat com alguns de la Costa Brava, ens va agradar bastant.
Un cop dinats ja toca anar cap a Algeciras, tenim el ferry a les 20h i ja són pasades les 16h.
El port d'Algeciras és impresionant, tenen un muntatge espectacular i ens impresiona el volum de cotxes que hi poder arribar a cabre. Nosaltres arribem quasi fins a la duana sense parar, però abans pasem per varis quilometres de cues preparades per agafar molt més volums de cotxes. El dia que això deu estar plè té que ser mortal, i s'enten que hi hagi gent que s'hi pogués passar fins i tot dies atrapats.
Fem les 4 cues pertinents, pasem algun que altre control molt superficial, i sobre la hora prevista ja possem el cotxe dins del ferry.
Dins del vaixell segellem el passaport i fem els papers del cotxe, també sense cap dificultat més que una petita cua i després disfrutem del trajecte. Sortim amb una mica de retràs, però res greu, uns 45 min.
Un cop arrivem a Tànger... fa... fresca!!! I jo sense cap mena de jersei!!! Ja tindrà tela que anem a creuar el Sàhara en cotxe i acabem passant fred.
Avui em quedat amb el Marius, un amic de l'Isaac que de fa uns anys viu aquí. Tenim un parell de problemes: el primer és que em baixat a Tànger Med, que no Tànger, això vol dir que estem a 30km de la ciutat. El segón és que no hem canviat diners... i tenim que passar per l'autopista.
Pel pimer no hi ha problema, ens vam baixar en local els mapes de google de la zona i sembla que amb això ja fem per arribar fins al centre de la ciutat on em quedat.
Pel segón... ens deixen pagar el peatge amb euros, així que tampoc cap problema.
Ens trovem amb el Marius, i ens porta a casa dels sogres. Tenen un pis molt xulo, i ens tracten molt i molt bé: ens ofereixen tè, pastetes i coses típiques del Marroc. Són molt acollidors, i ens ofereixen la casa de la cunyada, on encara no hi viu.
A casa del Marius no hi anem ja que just avui han fet el trasllat al pis nou que tenen i estan fets pols!
Pel matí ens llevem quan volem, ahir va ser durillo, i a part les dues hores de diferència horaria es noten. Vam fer un esmorzar potent i de cap a la Medina!
Tànger no té res d'especial, però per això mateix ens va agradar, tot era molt "normal". A més, estan de Ramadán, cosa que fa que tot i tothom vagi molt lent: ningú ens va agobiar ni demanar res pel fet de ser turistes!
Vam deixar el cotxe prop del centre... i a caminar! L'Isaac ja s'ho coneixia una miqueta, així que no va caler mapa d'enlloc.
Vam anar passejant cap a la Medina, i allà ens vam perdre pels carrerons i vam visitar el mercat, que ens va encantar. Especialment la zona del peix!
Vam fer una petita parada per descansar a una cafeteria, però com a aquesta hora no es pot menjar ni beure encara (de 3:30 del matí fins a la posta de sol) ens vam controlar bastant.
A mitja tarda, sobre les 17h, ja no podiem més, i vam dinar :).
Quan vam acabar vam anar cap a un xiringuito a la platja que coneixien. Estava una mica lluny, i a mi em feia certa mandra, però... va estar molt bé, i vam veure una posta de sol impresionant!
Vam fer mil fotos, vam jugar una estona al frisby i vam contemplar com es ponia el sol.
En un moment donat la imatge de "Los pàjaros" va arribar i una colonia bastant gran d'ocells s'ens va acostar seguint la costa de sud a nord. Van resultar flamencs, i n'eren molts. Després van passar alguns grups més, però no tant nombrosos ja.
Tornada a "casa". El pis estava molt bé, però el barri encara estava tot en obres, poder vam ser els primers en dormir en aquell bloc de pissos i tot, ja que ella encara no l'havia estrenat.
Sorprèn la cuantitat de construccions que estem veient per tot el país, n'hi ha moltíssimes, i sembla estrany que hi hagi prouta gent per omplir tant pis nou que s'està fent.
Vam fer una dutxa ràpida i cap a sopar.
Ens van dur a un bar/restaurant i allí vam estar de xerrera una bona estona. Però vam tornar aviat, ells estaven molt cansats i nosaltres també. A més, que demà toca matinar ja que enfilarem cap a la següent parada: Essaouira, a unes 7-8 hores de cotxe de Tànger.
Aquesta vegada marxem cap a Senegal, a Kabrousse excactament. En altres paraules: farem el Barcelona - Dakar, i d'allà baixarem fins al sud fe Senegal, creuant Gambia.
Fer la volta al món de fa temps em crida, i la idea de començar fent la volta a tota la costa d'Àfrica fa anys que em rondava pel cap. Però una pel.lícula en un bus de Perú em va fer canviar d'idea.
Així doncs fa uns mesos l'Isaac em va comentar que ell i un amic, el Roger, es plantejaven baixar a Kabrousse, on viu un tiet. La idea ens va agradar molt i al poc temps de paralar-ho per primer cop ja ho tenien clar: aniriem des de casa en cotxe fins a quasi la frontera amb Guinea.
Bastants mesos han passat des de que ho vam decidir, i aquí estem, ja de camí al sud.
Els tràmits no han estat fàcils, sobre tot per l'estrés del visat de Senegal, que just l'1 de juliol d'aquest any es va fer obligartori. Ha estat un follón aconseguir-lo, i de fet encara no el tenim, però després de moltes i moltes trucades, després de tenir 100 versions diferents de com aconsseguir el nou pre-visat i sobre tot, després de donar-li mil voltes, creiem que ja ho tenim: amb el pre-visat fet per internet en tindrem prou, i el visat biomètric el rematarem a la pròpia frontera del Senegal quan hi arribem des de Mauritània.
Dit i fet, el dia 26 a les 15:30 hem quedat a Palau Reial per donar la sortida a aquest viatge.
L'Isaac es va presentar amb una sorpresa: una enganxina pel cotxe de la "Operació Percebes" i una samarreta per cadascú amb el logo corresponent.
Operació Percebes ve de que, en un principi, prop de Sidi Ifni, una ciutat del sud de Marroc, i que cau a la nostra ruta, hi ha una zona on els percebes es poden collir sense cap mena de problema. I aquest és un dels objectius del viatge, trobar aquest lloc i fer un bon tiveri!
Va estar molt bona idea sortir des de Palau Reial, ens vam poder despedir bé de la familia i des d'allà ja ens vam saltar tot el tràfic de sortida. L'única pega del camí va ser la solana que pegava, molt forta... així que preparem-nos per creuar el Sàhara a ple agost... brrrrr.
(Tot llest)
(Llestos per sortir!)
(Bon contrast)
(En ruta)
(Falta una mica d'organització)
(El logo del viatge)
(Companys de ruta)
Al matí següent, a les 8 ja estavem en camí.
(Primer esmorzar)
(A Utiel)
(Km i Km...)
(Em passat per mil lloc en 10h)
(La Hyper-Ronda de Màlaga)
Un cop allà vam quedar amb la Tatiana i el seu xicot, que ens van portar a menjar al passeig marítim.
El poble tenia molt bona pinta, i no semblava tant masificat com alguns de la Costa Brava, ens va agradar bastant.
(Benalmàdena)
(Esperant a la Tatiana)
(Entaulats i amb gana!!!)
(El passeig marítim)
(Espetos per dinar, mmmmmm)
(Disfrutant...)
Un cop dinats ja toca anar cap a Algeciras, tenim el ferry a les 20h i ja són pasades les 16h.
El port d'Algeciras és impresionant, tenen un muntatge espectacular i ens impresiona el volum de cotxes que hi poder arribar a cabre. Nosaltres arribem quasi fins a la duana sense parar, però abans pasem per varis quilometres de cues preparades per agafar molt més volums de cotxes. El dia que això deu estar plè té que ser mortal, i s'enten que hi hagi gent que s'hi pogués passar fins i tot dies atrapats.
Fem les 4 cues pertinents, pasem algun que altre control molt superficial, i sobre la hora prevista ja possem el cotxe dins del ferry.
(On és la carretera?)
(Primera falsa alarma!!!)
(Creuant la duana. Ni ens van parar quasi)
(Fent cua pel ferry)
Dins del vaixell segellem el passaport i fem els papers del cotxe, també sense cap dificultat més que una petita cua i després disfrutem del trajecte. Sortim amb una mica de retràs, però res greu, uns 45 min.
(Fent amics marroco-catalans)
(Adéu!!!)
(Pescant a l'estret)
(Al ferry)
(I ja em arribat!)
Un cop arrivem a Tànger... fa... fresca!!! I jo sense cap mena de jersei!!! Ja tindrà tela que anem a creuar el Sàhara en cotxe i acabem passant fred.
Avui em quedat amb el Marius, un amic de l'Isaac que de fa uns anys viu aquí. Tenim un parell de problemes: el primer és que em baixat a Tànger Med, que no Tànger, això vol dir que estem a 30km de la ciutat. El segón és que no hem canviat diners... i tenim que passar per l'autopista.
Pel pimer no hi ha problema, ens vam baixar en local els mapes de google de la zona i sembla que amb això ja fem per arribar fins al centre de la ciutat on em quedat.
Pel segón... ens deixen pagar el peatge amb euros, així que tampoc cap problema.
Ens trovem amb el Marius, i ens porta a casa dels sogres. Tenen un pis molt xulo, i ens tracten molt i molt bé: ens ofereixen tè, pastetes i coses típiques del Marroc. Són molt acollidors, i ens ofereixen la casa de la cunyada, on encara no hi viu.
A casa del Marius no hi anem ja que just avui han fet el trasllat al pis nou que tenen i estan fets pols!
Pel matí ens llevem quan volem, ahir va ser durillo, i a part les dues hores de diferència horaria es noten. Vam fer un esmorzar potent i de cap a la Medina!
Tànger no té res d'especial, però per això mateix ens va agradar, tot era molt "normal". A més, estan de Ramadán, cosa que fa que tot i tothom vagi molt lent: ningú ens va agobiar ni demanar res pel fet de ser turistes!
Vam deixar el cotxe prop del centre... i a caminar! L'Isaac ja s'ho coneixia una miqueta, així que no va caler mapa d'enlloc.
(A casa de la Butania)
(Pujant aigua)
Vam anar passejant cap a la Medina, i allà ens vam perdre pels carrerons i vam visitar el mercat, que ens va encantar. Especialment la zona del peix!
(Banderes fins a reventar)
(Primers passejos)
(Al centre)
(Olivetes... mmm)
(Sempre serem guiris...)
(Carrerons)
(Mercadet)
(Avis al carrer)
(Al mercat central)
(Hi havia de tot!!!)
(La peixeteria!!!)
(Espectacular!)
(Varietat també molta!)
(El pez gordo!!!! jejeje)
(Turistejant)
(Els tres!)
(Parades de tota mena)
(Bodegón)
(Passejant per la medina)
Vam fer una petita parada per descansar a una cafeteria, però com a aquesta hora no es pot menjar ni beure encara (de 3:30 del matí fins a la posta de sol) ens vam controlar bastant.
(Sembla de fa molts anys)
(El port de Tànger)
(Bon nom per un cafè)
A mitja tarda, sobre les 17h, ja no podiem més, i vam dinar :).
Quan vam acabar vam anar cap a un xiringuito a la platja que coneixien. Estava una mica lluny, i a mi em feia certa mandra, però... va estar molt bé, i vam veure una posta de sol impresionant!
(Conduint per la costa)
Vam fer mil fotos, vam jugar una estona al frisby i vam contemplar com es ponia el sol.
En un moment donat la imatge de "Los pàjaros" va arribar i una colonia bastant gran d'ocells s'ens va acostar seguint la costa de sud a nord. Van resultar flamencs, i n'eren molts. Després van passar alguns grups més, però no tant nombrosos ja.
(El xiringuito)
(Tela la piscina)
(Tremenda la posta de sol!!!)
(Fent el tonto!!!)
(Flamencs!!!)
(Catalans!!!)
Tornada a "casa". El pis estava molt bé, però el barri encara estava tot en obres, poder vam ser els primers en dormir en aquell bloc de pissos i tot, ja que ella encara no l'havia estrenat.
Sorprèn la cuantitat de construccions que estem veient per tot el país, n'hi ha moltíssimes, i sembla estrany que hi hagi prouta gent per omplir tant pis nou que s'està fent.
Vam fer una dutxa ràpida i cap a sopar.
Ens van dur a un bar/restaurant i allí vam estar de xerrera una bona estona. Però vam tornar aviat, ells estaven molt cansats i nosaltres també. A més, que demà toca matinar ja que enfilarem cap a la següent parada: Essaouira, a unes 7-8 hores de cotxe de Tànger.
(L'Isaac i el Marius)
(La Buteinia i l'Ilham)
(Molt maco l'apartament!!!)
(I el barri encara a mitjes)
Fa unes setmanes vaig conèixer a un dels tres nois. Ja llavors, sense saber res d'ell, llevat del seu nom i quatre dades bàsiques més, vaig percebre en ell una il·lusió que el movia. No calien paraules per adonar-se'n. Els seus ulls brillaven quan citava alguna ciutat on , potser ara, hi està dormint sota la llum de la lluna, amb els seus dos companys de viatge, amb qui comparteix una mateixa il·lusió, a més d'uns dies de ruta per la costa oest africana i potser alguna habitació d'hotel.
ResponEliminaI, és clar, ara ho entenc tot. Són tantes i tantes coses per veure i descobrir! Pel que el meu amic m'ha xplicat, puc dir que darrere d'aquest viatge hi ha molt temps de preparació, organització i esforç i no només per treure's el visat!
Les fotos son molt xules, però també els comentaris a peu de foto i les vivències explicades.
Tot i no conèixer al Jordi personalment, felicitar-lo per aqeusta tasca que, de ben segur, despertarà interés o, si més no, curiositat a alguns per aquest gran i desconegut continent, com em mi està desvetllant.
Esperem que ens continueu aportant anècdotes i coneixements nous del vostre viatge. Encara queda molt per recòrrer!