Ja fa mesos que
això es va acabar, però bé, em ve de gust acabar amb tota la història, així que
seguim de ruta, ja queda poc.
Després del shock
de la Hello Kity i del meu darrer Bubble Tea, marca “Casa Milà”, enfilava cap a
Hong Kong.
(Hello Kitty Check-In)
(Boubble Tea Modernista :) )
Els motius per
anar a Hong Kong no estaven previstos, però va sortir així. Em vaig adormir
molt a buscar la forma de tornar de Taipei a Pekín, i quan em vaig voler donar
compte els vols ja estaven sobre els 350€!!!! Només anar. Així que perdre per
perdre vaig veure que per 380€ hi havia varies possibilitats de fer una escala
de quasi tot un dia, ja fos a Hong Kong o a Macau.
El més curiós de
tot va ser que de totes, i totes vol dir totes, les webs on vaig mirar vols, la
més barata era a una espanyola, lastminute.es, al·lucinant. Ni les pròpies
companyies amb les que podia volar, ni altres grans webs asiàtiques, ni res de
res, tenia millor preu. Curiós.
El viatge
durillo, molt matinar, molt estrés pel temps i sobre tot, bastanta melancolia
per deixar Taiwan. Però els dies passen i cal enfilar per fi la recta final.
Dormo el que puc
a l’avió i a les poques hores ja aterrem. Jo estic totalment llest, i es obrir
les portes i sortir com un coet. Tinc 7
hores d’escala a Hong Kong, i ni em vull perdre la visita a la ciutat ni vull
perdre l’avió cap a Pekín. La sort és que amb la clavada que m’han fotut al
menys la maleta ja fa el transfer sol i jo només tinc que dur la motxilla, que
ja és un apèndix més de mi.
Enfilo a mil per
hora els passadissos de l’aeroport, i just a la sortida m’acosto al mostrador
del tren que porta a la ciutat. No vull gastar gaires diners en aquesta visita,
però tampoc és plan de perdre molt de temps per ser massa garrepa. Així doncs
em decideixo per agafar el tren directe fins a la ciutat, que en 20-30min et porta de l’aeroport al centre.
Mentre faig cua per comprar els bitllets (t’ho trobes de cara al mateix
aeroport, imposible no veure-ho) veig que a una noia li estan explicant al punt
d’informació què fer i visitar a la ciutat. Poso l’orella i m’adono que té un
pla molt similar al meu: només estar-hi unes hores. I com també veig que el noi
que li explica tota la ruta és un crack i ho té tot per la mà decideixo anar-hi
jo també.
Li dic el que hi
ha: vull veure Hong Kong en 6h J. Fàcil per ell: em detalla pas per pas què
visitar, m’explica un parell o tres d’opcions i em diu com és millor moure’s
entre cada punt.
Dit i fet, enfilo
directe cap al primer punt recomanat: IFC 55. No tenia ni idea del que era,
però avui no hi ha temps de pensar, només visitar!!!
Agafo el tren
expres que em deixa directament al centre de Hong Kong, i tot dessituat començo
a buscar L’IFC 55. Em costa una mica per que només sortir del tren entro en un
laberint de centres comercials conectats els uns amb els altres increïble.
Però al final el
trovo i pujo! Si, pujo a la planta 55 del que resulta ser el 3er o 4art edifici
més alt del món. Un cop dalt disfruto de les vistes una bona estona i segeixo
la ruta que m’han proposat, i que podeu trovar en aquesta fantàstica guia (molt
recomanable per a una visita super expres a la ciutat):
(Pujant ben amunt)
(Vistes des del Gratacels)
(Més vistes)
Torno a baixar a
la terra I vaig a veure el “carrer”, que és el que a mi m’agrada.
La ciutat en sí
és una barreja entre centres comercials de mides enormes I centres de negocis
dels que comences a entendre per què el món no va bé.
La gent és una
barreja de 50% asiàtics I 50% occidentals, i les vestimentes són, més o menys,
50% bermudes a florets I 50% tratges.
A mi em va
impactar tot plegat: moltes coses compactades, masses, en tant poc espai.
Això si, entre
tant capitalisme destructor també hi havien indignats I acampats.
(La ciutat és interesant, i plena de contrastos)
(La ciutat és molt més alta que ample)
(Indignats acampats)
(El Consell Legislatiu)
(Gratacels tots els que vulguis)
(Són una atracció: pujant ciutat amunt per les escales mecàniques)
Però com tot a la
vida Hong Kong no és el primer que veus, i obviament també té la seva part
humana, amb els seus carrerons, els seus petits comerços, i la seva vida del
dia a dia.
Una de les
parades que vaig fer va ser al Man Mo Temple.
(Man Mo Temple)
(Encens)
(Venta a l'engròs)
(Bon andami :) )
(Per picar entre hores)
I vaig seguir
caminant i caminant obrint els ulls per tot arreu i mirant al voltant dels meus
360º. Amb les poques hores que tenia volia impregnar-me tant com pogués d’un
lloc on probablement no torni en molt i molt de temps.
I d’alla sense
voler vaig acabar arribant al port on em vaig decidir creuar a l’altre costat
dle riu. Per no res vaig comprar el bitllet, i en pocs minuts ja era a l’altre
costat.
(Els sobra tant que tenen música en directe als centres comercials)
(Uns creuen en ferry, i d'altres en helicopter)
(D'allà dalt venia)
Les forçes ja
anaven justes, però calia fer un esforç extra avui: no sempre un es lleva a
Taipei, dina a Hong Kong i sopa a Pequín.
Vaig visitar el
Museu d’Art de Hong Kong (molt recomanable, i més encara si tens temps que no
era el cas), i d’allà vaig seguir pel passeig de la fama.
(El Museu d'Art)
(Curiós contrast dins i fora)
(El Passeig de la Fama)
(Jackie Chan)
Com no podia més,
i les hores per desgracia no donaven ja, vaig agafar el metro (que en
comparació amb el vaixell costava una morterada) i vaig enfilar de nou cap al
tren Express que em tenia que portar de tornada a l’aeroport.
(Al metro)
Això si, abans vaig fer unes petites compres i una visita a l’exterior (et pots passar hores dins de centres comercials en una ciutat com aquesta).
I res.... ara ja si, darrera parada a Beijing!!! On passaré els darrers 4-5 dies del meu viatge.
(A l'aeroport)
(Fent cua)
(Anem a sopar a Pequín!!!)
