Segona visita a Taipei

Segona visita a Taipei

De nou a Taipei, tot i que aquest cop hi estaré una mica més. 2 dies.

Arribo ja al vespre, des de Tainan s'hi pot arribar amb el tren d'alta velocitat, però el preu puja una mica, així que el tren normal és una alternativa bastant vàlida si el temps no és molt important. Val la meitat. L'altra forma és anar-hi amb bus, que també val la meitat que el tren normal, però 6 hores en bus em fan certa mandra i prefereixo el tren que és molt còmode.

Allà m'espera l'Andreas un altre cop. M'acompanya a casa la Rachel, que viu just al centre, al costat d'un Zara enorme de l'avinguda comercial principal.

El pis no està gens malament i com que el seu germà està estudiant fora, m'apodero de la seva habitació!

Els pares són molt macos i com és tard, sobre les 19h, anem cap a sopar. Escullen un restaurant on fan Momos i que és una cadena que està per tot Àsia i on se suposa que cuinen molt bé.

Hi ha bastanta cua, així que toca agafar torn i esperar una miqueta. Un cop dins... ells escullen els plats, que jo ha els hi he dit que menys coses molt rares a mi ja m'està be tot. I bé... demanen de tot!!! Diferent tipus de momos (no com els de Nepal, però similars), sopa, noodles, carn... uffffff M'ho volen fer tastar tot i sincerament... quasi exploto! Per postres... boletes d'arròs enganxifoses (sticky rice balls) farcides de sèsam... mmmmmmmmmmm

(Tots dins fent momos!!!)

(Els pares de la Rachel)

(No són els momos del Nepal, però estaven igualment bons!)

(Això era només una part del sopar...)

I ara cap a dormir, que un en aquest estat d'afartament no pot ni pensar!!!! Sort que casa està ben a prop.

Em llevo pel matí i la cosa no pinta gaire bé... un esmorzar descomunal!!!! Pastes, carn, fruita, pa... tot boníssim!!! La pena és que vaig esmorzar massa tard, sobre les 10, i a les 11:30 havia quedat amb l'Andreas i els seus amics per... dinar!!! Si, dinar a les 11:30.

Però primer el Michel, el pare de la Rachel em va portar a passejar pels voltants de casa, on hi havia un mercadet.

(Mercat)

Per dinar, Hot Pot, similar al de Beijing de feia unes setmanes però aquest cop més fàcil: jo deixava que decidissin i a part era bufet lliure. No vaig menjar molt, ja no m'entrava gaire cosa més. Però he de dir que això dels hot pots a Taiwan, tot i ser una mica particulars, s'ha de provar.
Els amics eren molt macos, i tots parlaven anglès, però com ens passa a nosaltres al principi a algun li feia certa vergonya arrencar amb l'idioma.

(Toma dinar, toma hot pot!!!)

D'allà al metro de nou, super eficient com sempre, i cap al Taipei 101!
El gratacel estarà com a 200-300m de la parada de metro, però per arribar-hi ho pots fer quasi sense veure la llum del sol: els centres comercials empalmen un amb l'altre, molts connectats ja sigui via ponts o per les plantes baixes. Així que distret sempre estàs.
L'entrada per pujar al mirador del 101 és una mica cara, 400$ (uns 11€) així que anem per l'alternativa econòmica: hi ha un Starbucks a la planta 35. Per pujar-hi cal buscar la porta correcta, allà, com és dissabte i les oficines no estan obertes, hi ha una petita cua dirigida pels recepcionistes. Vam esperar molt, quasi 1h, però al final va ser el nostre torn. Així.... cap amunt!

(Metro de Taipei, super eficient)

(Caminant pels centres comercials)

(Pujant al Taipei 101)

L'Starbucks és molt petit, i té aforament numerat(per això et fan esperar tant), però és gratis, i la planta 35 ja dóna molt de si. A part... a tot Taiwan si al Starbucks ensenyes un bitllet de tren dels d'alta velocitat et fan un 2x1 en qualsevol cosa que demanis, per tant la beguda més el mirador et poden sortir per 2.5€, que no està gens malament.
Ens hi vam estar una bona estona, tant xerrant com fent mil fotos: des d'allà, tot i no fer un dia perfecte, és veu tota la ciutat.

(Estem ben amunt, planta 35)

(Tot Taipei)

(Una gran avinguda)

(Descansant a la planta 35 del Taipei 101)

(Bones vistes)

Al sortir vam fer algunes fotos tontes més i vam enfilar cap al temple més important de la ciutat, el Longshan Temple, que data del 1738.

(És una zona comercial)

(Jo i el 101)

(Tornem al metro)

(I no és hora punta...)

Allò està a petar de gent, però com són molt ordenadets i educats tampoc es fa molt pesat ni agoviant.
Mentre el visitem m'expliquen més o menys com funcionen les coses, especialment una de les que tenia jo més curiositat: ja aquests dies havia vist com als temples molta gent agafava una espècie de peces de fusta amb forma de plàtan tallades per la meitat, formant doncs dues peces. Un cop a les mans les llençaven contra el terra, les miraven i repetien el procediment.
El significat de tot plegat és simple: les dues peces tenen una cara i una creu, la part arrodonida per fora, i la part plana (el plàtan tallat per la meitat) per dins. Abans de llençar les dues peces contra el terra fas una pregunta als teus déus, i si surt una cara i una creu vol dir que la teva pregunta té una resposta bona per tu, en canvi si surten dues cares o dues creus... malament. Evidentment no val anar fent llançaments indefinidament fins tenir sort, ja que el que val sempre és el primer.

(Rentant-nos les mans a l'entrada del temple)

(Encenent l'encens)

(Ofrenes a l'entrada del temple principal)

(Cremant encens)

(Gent pregant)

(Oferint l'encens)

(De visita a  Longshan )

(Per dins del complex del temple de Longshan)

La visita va ser molt entretinguda i el lloc s'ho val ja que veus tota la gent allà fent les seves coses, gent normal amb el seu tratge, bambes o tant se val... un temple real per la gent real del carrer.

I ara toca sopar!!! Tot el dia menjant... així no hi ha manera de perdre pes.
Vam donar una mica de voltes al voltant del Longshan Temple, mirant carrerons, les botigues del carrer, la gent... i poc a poc ens vam acostar a un altre Night Market. Aquest cop el mercat nocturn de Hwahsi. Vam tastar varies coses, tampoc moltes que hi havia ja poc lloc a la panxa.

(Mercat nocturn)

(Dins la galeria del mercat)

(Porta del mercat de Hwahsi)

(Amb els amics de l'Andreas)

I per postres vam anar a una parada d'uns coneguts de la família de l'Andreas. Com sempre, tot molt bo.

(Demanant postres!!! mmmmmm)

Ens vam despedir, que per ells demà és dia laborable, i cap a casa. En canvi per mi, i durant tots aquests dies... sempre és dissabte!!!

Vaig estar de xerrera amb els pares de la Rachel, ensenyant-lis fotos, explicant historietes i com que vaig veure que a l'entrada de casa tenien dues bicicletes vam quedar amb el seu pare que un dia aniríem a fer una rutilla en bici pels carrils bicis de la ciutat.

Cap a les 22:30 va arribar la Rachel de Shanghai. Va ser graciós... jo a casa seva donant-li la benvinguda i ella arribant a casa seva com si fos ella la turista.

I tenia que fer una cosa important: decidir com tornar a Beijing! Cada dia queden menys dies i no tenia gens clar com enfocar la tornada. Tenia 3 opcions:

1) Tornar via Kinmen, Xiamen i tren de 26h a Pequín
2) Tornar via Kinmen, Xiamen i fer varies paradetes per ciutats "menors" fins arribar a Pequín (aquest era el pla inicial real)
3) Volar directament de Taipei a Beijing.

No volia gastar molts diners, però Taipei cau molt lluny i ves a saber quan hi tornaré. A part, m'està agradant molt i hi ha encara molts llocs que vull visitar.
Així que al final... vol de Taipei a Beijing. Però hi ha un problema... valen un dineral, massa. Així que ja posats a despilfarrar en un vol d'aquest tipus comprat amb 10 dies d'antelació (hi ha molt poques Low Cost a Àsia) vaig voler buscar una combinació interessant.
Total... per 30€ més que el vol directe n'havia un que feia una escala de 9 hores a Hong Kong. Preu per preu... visito Hong Kong!!!
No molt convençut, 298€ va sortir la broma (més que el Pequín-Barcelona), vaig agafar aquesta combinació.

I el pla per demà dilluns.. cap a la costa Est de Taiwan i la Gorga de Taroko. L'única pena és que està prevista l’arribada d'un tifó (l'estiu és època de tifons) i no està molt clar el temps que farà. Però bé... de moment fa sol i el temps aguanta prou bé.

Demà al matí... cap a Hualien!