Taiwan: Kinmen, Taipei i Taichung

Kinmen / Jinmen (s'utilitzen els dos noms per igual)

Sembla increible però ja estic a Taiwam. Qui m'hagués dit fa uns anys que acabaria visitant aquest país. Però les coses van com van.

Kinmen n'és la primera parada. Una illeta just en front de Xina i que degut a això, està sempre en el punt de mira, i on en èpoques de guerra sempre ha rebut bastant.
Té uns 45.000 habitants i una mica menys de 20km de llarg i 3km d'ampla a la part més estreta. La forma em recorda, molt de refilón, a Formentera.
Allà estava una mica preocupat, no hi ha "hostels", al menys que es puguin trovar a les webs més usuals com hostels.com o hostelworld.com, que són les que faig servir sempre. L'alternativa eren hotelets i B&B però tenien el problema afegit, a part del preu, que les seves webs sempre estan en xinès, sense opció, i per tant per mi mateix és imposible trovar alguna cosa.
Per sort he quedat amb uns nois d'allà que m'ajudaran un munt.
Només arrivar al port al cap de 5 minuts arriva el Joshua, un noi de Rome (però no d'italia, sino d'Estats Units) que viu allà ja que està estudiant i aprenent xinès. El Joshua és un crac amb els idiomes, en parla molts, i els aprèn molt ràpit (fa certa ràbia i tot jejeje), parla el xinès molt fluid, tot i que ho nega, i fins i tot és capaç de parlar dialectes del Xinès.
Total, carreguem la motxilla gran als peus de l'scooter (Taiwan és el paradís de l'Scooter) ens possem els cascs i anem cap al poble, primer a treure diners (la MasterCard dóna problemes) i després a dinar (a Taiwan poden passar moltes coses, però la que segur que mai et passarà serà passar gana).
Al sortir de dinar anem cap a casa seva, la Universitat de Kinmen. Deixem les meves bosses i enfilem de nou cap al poble.
En principi el Joshua m'havia d'ajudar a buscar algún lloc on dormir, ja que al seu despatx, si, viu al despatx de la seva Universitat, no hi ha lloc, però poder em puc quedar a casa d'un amic seu.
Al poble arriva una de les primeres sorpreses de Taiwan: a l'ajuntament lloguen bicicletes, molt dignes, de forma gratuita per tants dies com vulguis, i Kinmen és un gran lloc per anar en bici, sobre tot si estàs una mica en forma, que no és el cas.
Dit i fet, ja tenim la bici, i ens n'anem de rutilla. L'illa està genial i sembla un destí ideal per perdre's 3 o 4 dies per a no fer res i simplement disfrutar de l'illa i del mar.
Passem per un lloc on queda clar el passat, i present, militar de l'illa. Un gran bunker amb una ristra de tancs apuntant cap a Xina. Queda clar.

(Apuntant a Xina)

Passejem per carreteretes on no hi ha ningú, vistes al mar, als camps... tot molt molt relaxat.

Al vespre quedem amb l'Óscar, un dels seus amics, i anem a sopar i fer un geladet (els tes gelats i els gelats amb tapioca i gelatines són un altre dels punts forts del país). Em quedaré a casa seva, de l'Óscar, un noi molt majete però a qui li fa una mica de vergonya practicar l'anglès.

(Pedalant per Jinmen)

(Buble tea amb el Joshua i l'Óscar)

A la nit anem a visitar els passadissos subterranis de la ciutat, una visita bastant interesenat que transcorre per uns 2km de galeries subterrànies, i que nòvament, són gratuites.

(Pels passadissos)

(Una de les sales subterrànies)

Al dia següent ja marxo cap a "terra ferma" de nou, no pensant que Kinmen ben bé mereix 2 o 3 nits per disfrutar d'aquest petit paradís de la tranquilitat. 

Quedem per fer un dinar "matiner" amb la Stella, que és qui em va presentar el Joshua, i que estudia a Ximen, Xina. Jo em demano una sopeta de noodles i boles de peix i de postre un super gelat molt particular, però també molt bo. L'Stella té que marxar però tornarà més tard per acompanyar-me fins a l'aeroport amb la seva moto.

(Universitat de Kinmen / Jinmen)

(El Joshua, l'Stella i jo)

(Geladet de postre, mmmmm)

Però abans de marxar anem a visitar la platja amb el Joshua. I tela, tela... jo no sabria mesurar els quilòmetres exactament a ull, però diria que la platja on estem ben bé farà uns 5km, i durant aquests 5km es veuen la friolera de... ninguna persona!!!

(Pufff, no hi ha ningú!)

(Tremendo!)

(El paradís!)

Sobre les 13h tornem la bici a lloc i l'Stella em ve a buscar per anar a agafar l'avió, on ens hi passem una estona de xerrera. L'aeroport és curiós ja que més que un aeroport és una parada de bus: els preus dels vols són fixos, i relativament barats (45€ de Kinmen a Taipei) i els pots comprar al mateix moment, sense preses ni cues.

I res... canvi de nou, no pensant que m'havia d'haver quedat uns dies més. Poder a la tornada hi paro de nou, en principi aquesta és la idea.

(Cap a Taipei!!!)

Taipei

Hi arrivo ja que és fosc. L'Andreas m'espera a la parada de metro de la seva feina, així que m'envia un SMS dient-me que ell va en hora i que no m'estresi al metro.
Una altra de les sorpreses de Taiwan és el metro, molt més encara tenint en compte que vinc de Shanghai i Pequín.
Surto de l'avió, agafo la motxilla gran i cap al metro. Fàcil, molt fàcil. Hi ha molta gent, i tinc que fer 2 canvis de linea, també sense problema, tot indicat en anglès i sense més complicació.
Pèrò...és hora punta i els segón trasbord està a petar!!! I a petar vol dir a petar, molta més gent que a Pequín o Shanghai, i a sobre en molt menys espai. Però... aquí, en canvi que a xina, l'arrivada del metro no es transforma en una "guerra" per veure qui entra primer, sense importar si hi ha 200 persones que volen sortir del vagó encara. Total... organització total i eficiència absoluta. Dona molt de gust: ni espitjades,  ni crits, ni veus de pito... (em sap greu ser crític amb la Xina, però és cert, a la Xina les persones importen poc, o aquesta és la imatge que em vaig endur).
En menys de 40 minuts ja he passat de la cinta de l'aeroport a la sortida del metro on hem quedat.
Plou una mica i jo vaig carregat, així que pujem a la seva oficina i deixo els trastos.
L'objectiu ara és... sopar!!!!! I tela de nou!
Estem al costat d'uns dels night markets més concorreguts de Taipei, el mercat de Shilin, a la parada de metro de Jaitan.
De primer provem una truita d'ostres amb salsa dolça i gelatina: espectacular!!!

(Mercat nocturn de Shilin)

(Possant-nos les botes!)

(Truiteta marinera dolça!!!!)

Després seguim amb mil altres plats, fins que suplico parar de menjar, no puc més!!! Salsitxes amb entrèpà de salsitxa (com sona) gelat amb atmetlla ratllada, suc de mango, pinxos de tota mena...

Al dia següent al vespre, divendres, anirem cap a Taichung, d'on és ell i on viuen els seus pares. Però el matí el dedico a caminar per la ciutat, on bàsicament el que faig és anar d'una punta a l'altra de la ciutat, creuant tota l'estona per una de les artèries comercials de Taipei, el carrer Zhongxiao. Miro mil botigues, malls, carrerons i algún museu que altre, amb el Taipei 101 sempre a l'horitzó i on tinc pensat arrivar avui.

(Taipei)

(Taxis... els que vulguis)

I què és el Taipei 101? Doncs el Taipei 101 en el seu moment, no fa molt, era l'edifici més alt del món, amb 101 plantes!!! S'hi pot pujar fins quasi dalt, però cal pagar entrada, i l'Andreas m'ha comentat que hi ha una "alternativa" molt millor, però que encara no he pogut possar a prova.

L'edifici és molt espectacular, i a mi m'agrada molt ja que a part de ser altíssim té un disseny molt aconsseguit, recordant a les cases tradicionals asiàtiques.

(Taipei 101)

(Sun Yat-sen Memorial Hall)

(Soldadet)

(Cap allà anem)

(Sun Yat-sen Memorial Hall)

(Ja estem a prop)

(Espectacular)

Sobre les 19h agafem el tren bala. A l'estació ens provisionem de menjar (de les coses més econòmiques de Taiwan) on agafem uns "sets" que fan a molts llocs i que consisteixen en una capça on dins hi ha un troç de carn, arròs, verduretes, salsa... i tot per menys de 2€!
El viatge és un no res, 45 minuts si arriva. Allà ens trovem amb la seva germana, que venia amb el mateix tren i amb els seus pares, que ens venen a buscar, ja que viuen a les afores de Taichung a una casa molt, molt, maca.

(A l'AVE o altrament dit HSR)

Taichung

La idea d'aquest cap de setmana era pujar al Yushan Peak, el cim més alt de Taiwan i el mes alt de l'est asiàtic. Però per pujar-lo cal tenir un permís especial que s'ha de demanar amb, mínim, dos mesos d'antelació, indicant exactament la ruta i els dies en que es farà. I clar... imposible, i en part millor, per que la forma no està molt sobrada.
Total, que dissabte anirem a fer una ruta. Per desgracia, o sort, plou tota la nit i ho deixem pel dia següent, així que el dissabte l'aprofitem per fer visitar Taichung i fer varis encàrrecs.



Fem paradeta per dinar, tot i que abans ja ens hem begut el primer tè gelat (a tots els carrers en venen, de totes les formes, gustos, colors i... textures!!!!). El dinar... simple però boníssim!!!! Un arroçet amb porc troçejat amb salsa dolça... mmmmmmmmm

(Boniques vistes de camí a la ciutat)

(Dinant)

I d'allà cap a la radio!!! Si, si, a la radio. A Radio Taichung, que per cert és al tercera ciutat més gran de Taiwan amb una mica més d'un milió d'habitants.
A l'Andreas el vam conèixer en el viatge de l'India, i ell no fa molt va fer un altre viatge de 4 mesos per Europa i Sud-Amèrica, del qual ha fet un llibre que no fa gaire que se l'han editat, així que l'han convidat de la radio per fer-li una entrevista. I com jo estic per allà doncs m'hi apunto.

(Preparats per l'entrevista)

El tema és molt divertit, mai havia estat en un plató de radio i fins i tot en un parell de moments em toca intervindre en directe!!!! Però bàsicament la resta de l'estona la paso ben calladet i sense fer soroll.

(Taichung Radio, sobro una mica, però em van demanar que m'hi possés) 

Després seguim la ruta per la ciutat, que sent sincer no té res especil però és d'aquells llocs on per fer turisme mai hi aniries però per viure-hi probablement si, ja que és una ciutat d'una mida idea, ni gran ni petita, amb tote els avantatges i sense l'agovi d'una gran metropoli.
Veiem llibreries, mercats, places, carrerons...

(Al parc)

(Més parc)

(Zona de compres)

(Com sempre molta gent)

(L'Andreas)

(L'Andreas i el seu llibre)

(Secció Manga)

Tornem a casa i.... han preparat un tiveri!!! Ufffff, em fan menjar com una mala cosa, però tot està molt i molt bo!!!!!

(Amb la familia preparats per sopar!!!)

I ara si, diumenge toca caminar. Al final canviem tots els plans i anem amb el cotxe a Gauguan, a una hora de casa.
La rutilla en principi no ha de ser molt dura, ja he avisat que no vaig molt sobrat. I ostia puta, si si, així, al final el rellotge va marcar 1890 metres de pujada i uns altres tants de baixada!!! O sigui, quasi 4.000 metres de desnivell acumulat, i en menys de 5 hores!!!
Vam suar com mai, i gracies a deu no feia sol per que sino haguéssim mort. Amb aquella xafogor el cos es tranforma en una dutxa amb potes i si a més fa sol...
El camí val la pena, tot i que és una pujada constant sense cap tipus de pausa i sempre pronunciada. És tipus jungla: falgueres, glans plantes, fulles de més d'un metre, lianes... fins i tot arrivem a veure un mono a la tornada.
El lloc forma part dels anomenants 7 herois, que són 7 cims, que per algún motiu que no conec, tenen una història comuna (http://www.trimt-nsa.gov.tw/eng/unit_01_2_1.aspx?newsID=382). O sigui... ja només ens queden pujar  6 dels 7 herois de Taiwan!!!

(Começem)

(Primer avís...)

(Segón avís...)

(Com el desé avís... és per pensar-s'ho)

(Inici de "l'escalada")

(Parada per recuperar-nos)

(Suats a l'extrem)

(Al cim!!!)

(Boniques vistes)

(I ara toca baixar)

(Compte!!!)

(Les cordes ajuden)

(Venen núbols)

(Desfent el camí)

La primera recompensa a tal pallisa (a part d'agulletes, mal de genolls, pudor absoluta i mal d'esquena) són dues begudes, un té gelat amb bombolles i coses rares i un batut: un litre de sucre directe a la vena!!!
La segona recompensa: HotSprings!!!! O sigui... aigues termals!!! El lloc on estem està plagat de termes i nosaltes ens n'anem a una per un parell d'hores, que bé que ens van anar!!! Et tornen a la vida.

(Una merescuda recompensa)

(Tormentón)

(mmmmmmmmm)

(Com nous!!!)

(Relax total)

Per sopar novament un festí, em cudien com un rei.

I a dormir com un angelet, que al dia següent a les 6 del matí surt el tren. El de l'Andreas cap a Taipei, que té que treballar (trebaquè???) i el meu cap a Kaohsiung, la segona ciutat de Taiwan, situada al sud de la costa oest.

(Les vistes des de casa!!!)