Jordi de Viatge: Ruta per Xina: Qingdao - Shanghai

Canvi de plans.

La idea inicial era anar baixant per l'interios de Xina fins a Xiamen, passant sobre tot per Pingyao. Però una amiga anava a passar uns dies a Shanghai, i com que realment m'és relativament igual que visitar (aquest la meva idea no és visitar els llocs més imporants, sino és símplement "viatjar") doncs canvio el recorregut.

Així doncs el camí a seguir serà anar cap a Shanghai, parant a Qingdao, una ciutat costera a mig camí entre Pequín i Shanghai. Està a mig camí físicament, però els trens que t'hi porten, sempre d'alta velocitat, fan una mica de volta.

Qingdao

El viatget més que bé, aquests trens ràpits xinesos són igualets als Ave's, amb la difèrència que són més amples, tenint 3+2 seints i que són mooolt més llargs (és el que té que hi hagi tanta gent en aquell país.)

Un cop arribats a l'estació toca buscar l'hostal, cosa que no costa gaire seguint les indicacions que m'han donat. Tot i això la xafogor ja més que típica, agovia una mica si vas tot carregat.

Descanso una estona i baixo cap a passejar, no m'hi estaré molt de temps en aquesta ciutat (1,5 milions d'habitants) ja que demà marxaré cap a Shanghai.

I primera sorpresa: la guia no parla d'aquest carrer, Pi Chai Yuan, o al menys jo no m'hi he fixat, però just sortir de l'hostal, que està més que bé, em trovo un mercat de menjar al carrer. Igualet que el de Pequín, però més gran i amb més bona pinta.

(Mercat)

(Els menús tenen de tot!)

Al principi em fa una mica de cosa provar depèn de què, però després de fer unes quantes fotos em decideixo a menjar una mica. Hi ha de tot per escollir: cualsevol tipus de mariscs, escorpins, cucs, pinxos de carn...
Em decideixo per una cosa simple, el pinxito de car i boles de peix, que mai falla. Però m'assec a una paradeta on una de les clientas m'anima per a que provi l'estrella de mar. Jo no ho veig gens clar, però ja que estem... en demano una. I no està mal, em recorda a les "ortigues" que vaig provar al Delta no fa molt, i puc afirmar que es pot provar sense problemes i no dóna cap mena d'angunia.

(La meva cuinera)

(Estrella va!)

I a seguir caminant. M'havien dit que la part més maca de Qingdao era la que boreja tota la platja i així vaig fer, caminar i caminar durant unes 3 hores, sempre seguint la linea del mar.
Sorprèn una mica tot plegat, ja que són molts contrastos que no estem acostumats a veure: gratacels a línea de mar, mooooolta gent, la forma de banyar-se, el menjar que venen al passeig, un temple...

(Jocs al carrer)

(L'estació de tren)

(Skyline de Qingdao)

(Típic bany xinès, vestits fins a la sorra)

(Un temple)

(Bici-patí)

(Paradetes)

(El camí de la costa, molt maco)

(A petar)

Per la nit, com que estic fet pols, em decideixo donar-me un nou petit homenatge. I barat, el que es diu barat no és. Però bé... pagar una mica menys de 10€ per 10 o 15 ostres, un plat de petxines, pinchito de car, un cranc i un altre pinchito de calamar doncs tampoc no està tant malment, no?

(Night Market)

(Un gran sopar!!!)

Al dia següent ja toca empaquetar de nou, però m'he agafat el tren a la tarda, així tinc una mica més de temps per visitar la ciutat. I reconec que m'ha agradat, a la guia no la deixa com a res especial, però no està mal si tens ganes de relaxar-te 2 o 3 dies menjant bé i fent poca cosa. A part, la zona alta del meu barri és prou curiosa i em recorda una mica bastant a Europa.

(Bodes i més bodes)

(Esglèsia estil alemany)

(Modernet és)

Shanghai

I ara si... cap a Shanghai!!!
La putada és que no he calculat molt bé els trens i arribaré a la ciutat sobre les 23:30, i tenint el compte que el metro allà tanca molt aviat... tocarà agafar taxi. I jo que sóc una mica cagat... això d'agafar un taxi a un lloc on ni coneixes de res la ciutat, i molt menys l'idioma... a part, les indicacions que dona l'hostal no són les millors del món per ensenyar-li al taxista, però com tinc el telèfon els truquem i més o menys s'aclare. 70 yuans més tard, uns 10€ tela la broma, ja estic a l'hotal. Molt maco, amb unes zones comunes i una habitació per 4 prou gran.

Al matí marxo cap a l'estació de tren, vull intentar comprar el bitllet per a Xiamen, al davant de Taiwan, per al dilluns següent. I res de res... 3 hores perdudes per no res. Resulta que a taquilles només es poden comprar els bitllets amb 3 dies d'antel.lació i com en falten 5 doncs res.
Vaig cap al centre, i joder, com costa comprar els bitllets de metro a Shanghai, al menys fins que no li troves el punt: cal dir l'estació d'orígen, i després marcar la línea destí i la destinació final. I clar... tot en xinès, i anglès en lletra microscòpica doncs... 20 minuts vaig trigar en aclarir-me.
Plou una mica, però li dóna cert encant, amb tantes llumetes que tenen aquestes ciutats asiàtiques els reflexos queden super bé.
Com sempre camino i camino, és el que més m'agrada, primer per un dels carrers comercials principals (on de tant en tant sona el "where are you from?", són pesadets...), després giro i ja em fico per carrerons més petits.

(Carrers principals)

(Tecnologia a tope)

Vaig escoltant música al mp3 del telèfon. I de cop... es para. Em giro i el telèfon està a terra, i just al meu costat un noi mig ajupit. Joder, m'està robant el telèfon!!! Per sort se li ha caigut, i quan em giro comença a còrrer. A mi se m'ecapa un "f... de p..." en anglès que em surt de l'ànima. Faig un amago d'enxanpar-lo, el xaval fa la meitat que jo, i sembla que espantant. Però no... jo amb la motxilla i ell tant menudet...
En fi... caldrà anar amb compte. I és extrany, per que tota la gent a qui s'ho comento em diu que és el primer cop que sent que a algú l'han intentat robar, ja sigui a Shanghai o a Pequín!
D'allà tiro enrera de nou. Ara enfilo cap al "The Bun" el passeig que hi ha al riu i des d'on es veuen tots els gratacels del "Manhantan" xinès. I impresiona molt, al menys pels que mai hem vist edificis tant i tant grans, i tant i tant junts.

(Carrerons)

(Per aquí em van voler rovar)

(La primera vista impacta)

(Gambes!!!)

(... i contrastos)

(Sembla de mentida)

(El passeig)

(El passeig amb les vistes)

Veig que hi ha uns ferrys que et porten a l'altra costat del riu, just on els gratacels. Miro els preus, i si no em cobren més de 10 yuans me n'hi vaig. I val 2 :) així que cap a dins.
10 minutets no arriba i ja estem a l'altre costat.

(Anant cap als gratacels)

(Mil edificis en construcció)

(Aquí si no fas 50metres no ets ningú)

(Circuit running)

Tot impacta molt, tot és molt gran: molts edificis, molts centres comercials, alguns d'ells de luxe i molts colorins per la nit!

(Impressionant!!!)

(La torre de telecomunicacions)

(Centre comercial)

El següent dia toca museu. Vaig al museu ja no recordo què, però no m'acava d'agradar. Costa molt seguir el fil del que expliquen els museus asiàtics: la història ens és tan llunyana i distant, i ho tenen tot possat tant de manera puntual que costa un munt no perdres entre tanta informació i tant poc ordre. Però no està mal, algunes sales són xules i a més fa fresqueta!

(A una de les galeries del museu)

(A veure qui s'aclara!!!)

D'allà salto al districte francès, un barri, benestant, amb moltes reminiscències de l'època colonitzadora.
Una de les coses que m'impacta més és quan entro a un super de luxe on entre altres mil coses tenen una ampolla d'aigua "Font d'or" a la friolera de 3€ per ampolla de litre i mig!!! La globalització...

(French concesion)

La resta de dies segeix visitant coses, sense molt ordre ni concert. Una de les coses que em va agradar va ser el districte d'art, que vindria a ser com un recinte ple de locals amb galeries de pintura, fotografia, escultura... que tant serveixen com per a vendre com per a visitar-les si t'agrada el tema.

(Metro a tope!!!)

(Riuades al sortir dels vagons)

(Centre comercial només per mòvils, i tenia 6 plantes!!!)

(Art)

(Galeries i més galeries)

(Em va agradar)

(Obres també en tenen moltes)

(Més contrastos)

El diumenge al mig dia vaig quedar amb la Rachel per dinar. Per fi vaig poder dinar com deu mana!!!! Vam anar a un restaurant d'un dels centres comercials, i ostres... es nota si no entens res de la carta o si algú t'ajuda, ja que quan demanes coneixent del què parles... encertes quasi sempre!!! La taula que ens van donar era un "box", com el del tè a Beijing, amb porta individualitzada i tot, així que li vaig explicar la història del tè, i no vegis quin riure!!!
Vam anar a passejar pel Bund de nou, i ja de pas vam intentar veure si "detectavem" caça turistes, però no vam tenir èxit.
FOTOS!!!!!!

Al vespre vam tornar pel carrer del centre i joder... allò estava a petar!!! Semblava una riuda de gent, tanta que fins i tot els cotxes tenien problemes per passar per l'avinguda.

(Amb la Rachel!)

(Fent-se fosc)

(A tope, com sempre!!!)

De sopar... al KFC, molt trist, però es que està de bo..... :)

I res, ja tocava marxar de nou, aquest cop cap a Xiamen, tirant cap al sud, i just al davant de Taiwan. Tenia el tren al matí, i tot i ser un tren "AVE" vaig arribar ja de vespre/nit, una mica tocat de mal de coll, així que aquella nit vaig fer poc més que menjar.

Xiamen

Al dia següent la ciutat em va sorprendre. Per variar la guia no la deixa molt bé, i només en destacava la illa que hi ha al davant, que és hiper famosa, la Illa de Gulangyu. Però em va fer pal anar-hi, i em vaig dedicar a visitar altres coses, i sobre tot a buscar el meu ferry per arribar a Kinmen, a Taiwan!!!
Vaig anar cap al port, i tot de pas vaig esmorçar, visitar mil botigues, mirar algún mercadet... tot molt agradable.
Al arribar a la terminal de ferryies, com ja m'ho veia, vaig decidir perdre la vergonya!!! Entro per la porta d'una de les mil terminals on hi havia com unes 15-20 persones, i pujant una mica la veu pregunto "Algú sap com puc comprar un bitllet per a Kinmen?" El resultat, igual que seria a Barcelona, 50% de caps baixos i 50% de caps indiferents. Per sort, quan marxo jo també amb el cap baix per culpa del meu fracàs, una noia em ve i em diu que provi a una altra terminal.
En aquesta altra terminal tampoc hi ha sort, però la dona dels tiquets m'escriu en un paper unes lletres en xinès molt rares i em tiu "take a taxi".
En dos dies tinc un vol cap a Taipei des de Kinmen, així que com la cosa no està com per perdre'l decideixo fer-li cas i agafo el taxi. A veure on em porta....
Al cap de 10min... estic a una espècie d'aeroport, però que resulta ser la terminal real de ferryes internacionals, i que està una mica a les afores del centre.
Pregunto i pregunto i al final em queda clar. Ferryes cada hora més o menys i amb que compri el bitllet 30minuts abans no hi ha problema. Pels visats... em diuen que tampoc, que no hi ha problema: creuar, segellar i punt.

(Adéu al meu bonic hostel)

(Estació de tren de Shanghai)

(Carril bus elevat)

(Mercadillo)

(Venedora de... granotes!!!)

(Estació Internacional de Vaixells)

(Carril bus elevat)

(La bahia)

(Vaixells turístics)

(Billeteria)

(L'illa del davant)

A la tarda quedo amb el Luís, un espanyol que viu a Xiamen i que he conegut per CS. Quedem a una platja de les afores, on també em junto amb la Tara una noia francesa que està fent un viatge també per Xina.
El Luís és coneix bé la ciutat, així que la platja a la que ens porta està més que bé i sense gens d'aglomeracions!!! Tot un luxe, que ja de per si val estar un dia a Xiamen (per arribar-hi cal agafar el bus número 29 i fer com 15 parades des del centre, sempre borejant la costa).

A la nit ens porta a sopar a un night market molt xulo, que nòvament tampoc surt a la guia, i passejem pels carrers del centre que estàn a reventar, aquest cop en el bon sentit, de vidilla.

(Mig perdut)

(Tornant de la platja)

(Mercat nocturn)

(Luís, Tara i jo sopant)

I nòvament toca marxar, ara per fi cap a Taiwan!!!!!!!!!!!!!!!!!!! La primera parada serà a Kinmen, una petita illa just en front de Xina però que pertany a Taiwan i des d'on els vols són bastant barats.