Arribem a Ulan Bator, quina emoció! És
d'aquelles ciutat que sempre les he sentit anomenar però que sempre m'ha fet
l'efecte que estan, com a mínim, passada la lluna.
Al sortir del tren varia gent ofereix els seus
hostals, però preferim anar a picar a dos o tres i així veure que tal estan.
Anem els 5, els dos alemanys estaran 3 o 4
dies, així que han quedat directament a una agència de Tours per veure si poden
sortir avui mateix. En 25min estem al centre, que està desert, no són ni les 7.
El Danny va fet pols, deu pesar 50kg si arriba
i la seva motxilla passa de 20.
Un cop al centre busquem 2 o 3 hostels que ens
fan el pes, i tot i trobar-los, estan tancats, i cap té timbre. Ens desesperem
una mica per que és literalment impossible. Com la cosa no pinta bé decidim
parar a esmorzar. I jo em demano... momos!!!!
Seguim buscant, ara ja és més tard i sembla
que la ciutat va despertant. Però tot està full!!! Al final una dona del carrer
ens ajuda i truca a un dels telèfons de la guia per a que ens donin lloc. I...
ens l’aconsegueix!!! 10 dòlars la nit, no es barat però el lloc està prou bé.
Ara toca buscar tour per demà. Pel carrer ens trobem
una parella amb la que vaig coincidir a Ekaterinburg, i ens expliquen que ells
ja n'han agafat un per anar al Gobi, 7 dies fent 6 nits.
Després de molt mirar em decideixo per aquest,
tot i que només tenen una plaça. Els altres nois tenen un pla una mica diferent
així que després de mirar en 5-6 agències aquest és el que més m’interessa.
surt demà mateix i de preu està prou bé pel que demanen aquí.
La tarda la paso passejant una mica, escrivint,
i dormint!
Al vespre em poso a xerrar amb una parella de
francesos que han arribat a l'hostal i que han estat uns dies amb la tenda a un
dels parcs nacionals prop d'Ulan Bator. Em donen varies idees i consells.
Més tard arriben la resta, amb un noi Italià
amb el que també havíem coincidit al tren. Ells també ja tenen pla, aniran cap
al nord pel seu compte i s'hi estaran una setmana. Al final ens posem a xerrar,
i fins passada la mitja nit no anem a dormir.
Em llevo aviat, preparo la bossa i cap a la
sortida. Pel camí tinc que treure diners, i no sé per que a tots els caixers em
denega fer l’extracte. Provo i provo, però res! Al final m'adono que alguna
cosa deu haver amb la MasterCard a Mongòlia, així que provo amb la Visa i aquí
si a la primera.
El grup del tour són dues furgonetes, de les
russes que ho aguanten tot, i a la meva van un noi alemany amb la seva mare i
dos Koreans.
La sortida és lenta, primer anem al super a
comprar coses, després a la benzinera, més tard a mig esmorzar, després a no sé
on, i més tard a algun altre lloc.
La primera nit la vam fer a Endenedalay, un
poble sense molt encant en mig del no res. Però pel camí... és to cert, Prats
infinits, animals salvatges esparcits per la immensitat (cavalls, vaques,
camells, cabres, ovelles), carreteres pràcticament inexistents. La primera
parada, la típica del "lunch time" que faríem cada dia va ser al
costat d'un turonet on al cim hi havia una manada de cavalls. Tots ens vam
tornar bojos fent-lis fotos!
(Carreteres direcció al Gobi)
(Em sona...)
(Espectaculars!)
(Mini Van Russa, tela com tiren)
(Ofrenes)
I d'aquí anant fent ruta, quilòmetres i
quilòmetres travessant l'estepa. Molt verda per cert.
(El Dalai Lama ens acompanya!)
(Hores i hores dins de la mini van)
La nit la vam passar a la casa d'una família
de la ciutat. El lloc era comú per tots: el terra del menjador!!! Però no va
estar tant malament, com tenen mil mantes al terra era prou tovet i vaig dormir
com un tronc.
Per sopar, igual que per dinar, sopeta amb
momos!!! mmmmmmmmmmmm
(Primera nit)
(Dormitori per tots)
I seguim la ruta. Avui toquen les
"Flaming Cliffs" unes formacions de roca, amb penya-segats inclosos,
que al tard per com els hi dona la llum del sol el seu color es transforma en
un color rogent, mooolt rogent.
Però per arribar-hi... quilòmetres i més
quilòmetres. Pel camí més animalets, de tota mena, i paisatges monumentals, com
no!!! També ens vam aturar a un petit poble al mig del no sé sap on, on estaven
celebrant el seu propi Nadam (la festa més famosa de Mongòlia).
(La mini van dels companys)
(Més fauna)
(Tremendo, km i km i més km)
(Aquí de ben petits ja aprenen)
(L'aigua ens va donar més d'un problema)
(Un petit descans)
El lloc on vam dormir... una casa tradicional
Mongola, o siguis, en un Ger. Al vespre vam acostar-nos a les Flamming Cliffs,
que estan a la zona de Bayanzang, famosa per la quantitat e fòssils de
dinosaures que s'hi han trobat, però vam fer tard, i vam arribar 10minuts més
tard que acabés l'espectacle de colors. Una pena!!!
(Camells i més camells)
(Un oasis REAL!!!)
(Campament)
(El nostre ger)
(Jo)
Tercer dia, avui el punt culminant són les
dunes de sorra de Khongoryn Els. Les més grans de tot el desert del Gobi. Per
cert... al Gobi la part de sorra és només un 2% la resta és terra.
(T)
(Als pobles hi ha les fons comuns d'aigua)
(Mini market)
(Pou d'aigua)
(Parada en el camí)
Jo no vaig molt fi, així que al arribar al Ger
d'aquesta nit hi faig una siesta. Em llevo just pel tour dels camells. Molt
entretingut per cert, però curt. Tot i això ja va anar bé, per que el cul va
quedar com un poema!!!!!!
(Ruta amb els camells)
(Moooola!)
(Jo)
(Una de les guies)
(Els nens de la familia amb qui vam dormir)
I al acabar els camells... cap a les dunes a
fer fotos!!!! Tot de camí em vaig trobar de tot, i això que estàvem a tocar.
Cavalls, camells, una caseta... impressionant!!!
(Espectacular!!!)
(Sense paraules)
(Posta de sol)
(Molt forçat???)
Al dia següent, en una de les parades, va
passar una cosa que em va encantar. A l'hora de dinar, a la llunyania es veia
un ger. M'hi vaig anar acostant a poc a poc, fent-hi fotos amb el zoom. Hi
havia una família sencera, amb les nens, munyint les ovelles. L'home Koreà també
s'hi anava acostat, per un altre costat, fent fotos igual que jo. Ell tenia
menys vergonya, i arribats a un punt la família ens va cridar per acostar-nos
del tot.
Primer em va dir si volia munyir les cabres, i
ho vaig intentar, però res... jo no tinc la tècnica, no va sortir ni una gota!
Van riure una estona ells. Tot seguit ens van convidar a entrar al seu Ger, es
van voler fer unes fotos amb nosaltres, i nosaltres amb ells, oferint-nos també
una mica de menjar: una espècie de galetes i una espècie de formatge que el
primer dia vam provar i que a mi no em va agradar gens! Jo vaig fer com que no
calia, no el volia, però em van fer emportar dos trossos ben grans, a canvi de
res. Un cop el vaig provar... mmmmmmmmmm era un formatge de cabra
espectacular!!! Fort, molt fort, però més que suportable.
Vaig sortir encantat d'allà! Tota una
experiència. I com sempre havia sentit, es confirma, la generositat de la gent nòmada
a Mongòlia és total.
(Un ger al mig del no res)
(Alliberant les cabres després de munyir-les)
(Amb la família)
La ruta va seguir, camí de l'Ice Valley al
canó de Yolyn Ann, prop de Dalanzadgad, on dormiríem aquella nit. És un lloc on
suposadament, per les condicions on es troba, una part del canó està ple de gel
tot l'any, fins i tot a l'estiu en un desert com el del Gobi.
El camí fins allà era xulo.
(Les mini vans van per tot arreu!!!)
(Més fauna animal, com corrien...)
(Passejada fins al gel)
(Era maco maco)
(De gel en quedava poc, pero en quedava!)
I al arribar a la ciutat... sorpresa!! Una
dutxa!!!! Si, si, una dutxa! No ens havíem pogut dutxar en els 4 dies, i avui
per fi si! En una dutxa pública! Una altra experiència al sac :)
(La recepció de les dutxes)
(La dutxa!!!)
El viatge ja se'ns feia dur. El Saul, un noi
argentí de l'altre cotxe amb el que em portava molt bé anava bastant tocat. I
tots arribàvem a la conclusió que se'ns estava fent llarg. Tantes hores de
cotxe maten, i el menjar, tot i que bo, sempre regira una mica la panxa tot i
ser molt normal.
Vam seguir fent ruta, i vam visitar una zona
amb unes roques de colors molt curiosos (White Mountains) i per on vam poder caminar una estona
fent la cabra. Era preciós, però llàstima del sol, que no lluïa gaire.
(Des del llit)
(Poble del Goni)
(Això és una història que algun dia tindré que mirar bé)
(El Carlitos Sainz d'Ulan Bator)
(Munyint els camells)
(Mini camellet)
(Les muntanes de colors)
(Em va encantar!!!)
(Sense paraules)
(Posta de sol a l'esquerra i tormenta de neu a la dreta. Nosaltres al mig)
Com costa escriure tant de vegades... així que
seré escuet.
Finalment el darrer dia vam visitar una zona
de roques novament. Allà són llocs particulars ja que al ser tot tant pla qualsevol
cosa sorprèn, i aquesta ho feia!
(Més aigua)
(Poble del Gobi)
(Germanetes)
(Animalons)
(Reunió en mig de la carretera)
(Així és bona part de Mongòlia)
També vam parar a un llac, ple d'ocells. Sorprèn
també molt el fet que hi hagi tantes i tantes zones amb aigua en mig d'una zona
tant àrida com el Gobi.
(Desmuntant un Ger)
(Campament)
(Per dins)
(Formacions rocoses)
(Ocellets)
(El llac)
(Una pasada)
(Darrer dinar)
(Un visitant inesperat)
(Ulan Bator. La ciutat i després... la natura, res més!!!)
Però així és la vida, i així és el Gobi. Un lloc que l'imaginem molt diferent a com realment és.
