La Ruta dels Càtars - Carcassona - Foix

La Ruta Càtar:

Calia cercar un lloc per passar uns dies de Setmana Santa. Les premisses eren que no fos molt lluny, que es pogués evitar l'avió (els preus ja estaven prohibitius) i que fos maco i no visitat encara.

Les primeres opcions anaven cap al nord de la península, un lloc que de fa ja molt em ve de gust visitar. Però eren molts quilòmetres, i masses hores. A més... veient com està el panorama, aviat passaré a fer turisme nacional, o sigui que el destí final va ser... "La Ruta Càtar".

Sincerament coneixia, i conec, poc sobre la ruta, però alguns amics l'havien fet i la recomanaven molt. L'inici està al sud de França, tocant a Perpinyà i s’estén per la zona del Pirineu, o sigui... pinta ideal.

Si algú vol conèixer sobre el catarisme aquí hi ha bastant informació http://es.wikipedia.org/wiki/Catarismo

Per la logística no hi havia gaire complicació. Tot es fa en cotxe, sense fer molts quilòmetres (en principi) i per tota la zona està ple d'hotels, cases rurals, cases d'hostes... per tant és fot ajustar a un pressupost mig-baix sense molt problemes.

El plannig més o menys el vam fer en funció del que vam llegir i ens van explicar gent que ja l'havia fet.

Dia 1: De castells Càtars.

Toca matinar, a les 6:30 ja estem en peu i a les 7:15 ja enfilem cap a l'autopista. Primera parada Tuchan, on hi ha el castell d'Aguilar.

El viatge en cotxe és ràpid, tot autopista fins a Perpinyà i d'allà 30min més per carreteretes agradables.

Just abans d’arribar fem un paradeta per esmorzar, amb el castell d'Aguilar ja davant nostre, promet bastant.

  (Castell d'Aguilar des de lluny)

Un cop a la taquilla decidim comprar el "Passaport Càtar". Val 2 euros, i dura per un any. Amb ell et fan 1€ de descompte a qualsevol dels castells a partir del segon. http://www.payscathare.org/4-6270-Recepcion.php

Fem una petita passejadeta i ja som a dalt. El castell està en ruïnes, però té el seu encant ja que els murs encara estan en peu i les vistes són espectaculars.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_d'Aguilar

D'allà enfilem cap el segon destí, el castell de Queribús.http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Querb%C3%BAs

Durant els 20min que estem al cotxe pensem en només mirar-lo de lluny i marxar, ja que després d'aquest volem visitar també el de Peyrepertuse i poder tant castell en cansa.

Però al veure'l de lluny... decidim entrar-hi!

Aquest ens va agradar molt, estava en força bon estat (bastant restaurat). Hi vam fer mil fotos, tant al castell en sí com a les vistes que ofereix.

Ara toca el tercer objectiu del dia. Estem ja una mica cansats, però ja que hi som i tenint-ho tant a prop doncs no podem saltar-nos-el. El castell de Peyrepertuse, que està a tocar. Un cop de cotxe i ja tenim el cotxe aparcat de nou.

Paguem l'entrada de rigor, enfilem la pujadeta i ja hi som dins.

El castell sembla el més gran de tots, és molt extens i també dóna unes vistes impressionants. En ell t'hi pots passejar una bona estona, i tot i estar en runes t'hi fas una molt bona idea de com seria en el seu moment.

Val la pena.

Carcassona:

I ara cap a Carcassona, uixx no, que volem fer una altra parada: Les Gorges de Galamús!!!

Hem llegit que som molt espectaculars, així que de nou afegim una aturada a la ruta. Cal fer una mica de volta per arribar-hi però bé, val la pena, tot i que amb "peròs". La carretera de les Gorges fa la "friolera" de 900m més o menys, tot i això per mi si val la pena.

Però lo bonic no ha de ser fer-les en cotxe, que és el que ens pensàvem, sinó aturar-se a qualsevol dels dos extrems i fer-les per sota, pel camí que les recorre per dins i que passa per una petita ermita. I tant se val el sentit des d'on les facis, per ambdós s'hi pot anar o tornar.

Queda pendent per la pròxima.

Ara si de debò, cap a Carcassona. Allà vam fer poca cosa, estàvem fets pols. Un passeig pel centre i poca cosa més ja que entre el cansament i que la ciutat estava totalment morta no venia molt de gust estar-hi més.

Dia 2: De coves i Carcassona.

El dia següent es va llevar força lleig: pluja total. Per tant vam fer canvi de plans: teníem vistes unes coves i cap allà vam enfilar, les Coves de Limoussines.

Aquí el Tom Tom ens va fer una mala passada, ens va portar per un camí una mica "peculiar" i en aquest punt vam veure que la cosa no anava tan bé com caldria.

Entre això i que la carretera que ens portava directes estava tallada va anar d’un pèl que arribem tard a la visita.

La cova val la pena, ho tenen molt ben muntant però si no t'agraden aquestes coses poder no és totalment imprescindible. Està bé per una escapada de mig matí, i a mi em va agradar força.

Ara cal enfilar a la ciutadella de Carcassona. Encara no hi hem entrat, a la nit anem ja cap a Foix a passar-hi 2 nits més, i... segueix plovent!

És una mica merda, però s'ha i volem veure-la. Així que hi entrem.

A estones plou molt i ens resguardem a l'església que hi ha dins, és simplement espectacular!!!

A estones plou poc, i seguim passejant per dins, és com estar dins d'una pel·lícula medieval. Torna a ploure fort i ens tanquem a dinar, un confit de canard... mmmmmmmmmmm!!!

Torna a afluixar la pluja, i el temps ens aprèmia. Així que anem cap a visitar la part del castell, on ens hi donem una bona volta i recorrem tota la muralla.

Es una pena el temps que ens ha fet, ja que ha trencat una mica el planning del dia i no hem pogut disfrutar com cal la ciutat emmurallada. Caldrà tornar :).

Anem cap a Foix, al sud i tocant el Pirineu. Allà hi serem 2 dies.

Al arribar a la casa rural una cosa em deixa en "shock", tenen piscina coberta i amb aigua calenta!!!! I sense banyador nosaltres... terrible!

Ja és fosc, així que sopem 4 coses que portem i a dormir. Demà el dia estarà apretat.

Dia 3: Museu de la Prehistòria, coves de Niaux i pels voltants de Foix.

El primer punt de visita és el Museu de la Prehistòria. El teníem just al costat.

Només entrar ens va impressionar tota l'esplanada del parc, era enorme. No sabíem molt bé on anàvem, però pintava bé.

Primer vam visitar un museu que hi ha. Està molt i molt ben fet, i només per allò ja val prou la visita. Tracta sobre tota la prehistòria, mostrant l'evolució y centrant-se també en les coves de l'entorn, que n'hi ha moltes i bastantes amb restes tant d'objectes com de pintures.

Al acabar del museu vam sortir fora a fer un passeig. Aquí la cosa ja va canviar: el parc està pensat per anar-hi amb la família i els nens, a fer pícnic i a passar-hi el dia estant a la gespa. Hi ha tot d'activitats pel parc, però com he dit totes són enfocades a nens.

Sigui com sigui el passeig va ser agradable i el museu més que interessant.

Següent parada: coves de Niaux.

Tenien bona pinta. Segons vam llegir eren equivalents a les d'Altamira, ja que tenen una gran quantitat de pintures rupestres en molt bon estat. Vam agafar la reserva per internet, no fos cas que ens quedéssim sense lloc (hi ha entrades limitades). Tot són vistes guiades en grup, i només a una concreta ho fan en anglès (la resta en francès).

Un cop allà el primer que impressiona són les vistes i l'entorn, preciosos. La segona cosa que impressiona és el tamany de l'entrada a la cova: és quasi monumental!

Anem cap a dins. La cova no ha rebut gaires modificacions "humanes" i per tant s'ha d'entrar amb la teva pròpia llum, dins no n'hi han, menys en alguns punts concrets. Les llanternes ja venen incloses amb l'entrada, i són molt autèntiques, ets sents una mica Livingston.

Dins... IMPRESIONANT!!!! Tot fosc, tot enorme, tot per tu!!! El grupet és petit, i tenim 3-4km de galeries fins arribar a la "Cambra Negra", on hi han les pintures rupestres.

El guia va explicant algunes coses del camí però principalment s'encarrega de que ningú és quedi enrere i es perdi per allà.

Ens encanta, algunes de les sales són enormes i el fet de que només hi hagi la tènue llum de les llanternes li dona un encant difícilment igualable.

arribem a la "Cambre Noir" i el guia ens fa apagar les llanternes i deixar-les sobre una pedra. Ens porta fins a un punt quasi a les fosques i de cop encén una petita llum led. Davant nostre apareixen les primeres pintures rupestres.

Vistes objectivament no són un gran què, però si les poses en context doncs... és una passada.

Allà ens estem una bona estona, saltant de grup de pintures en grup de pintures. El guia ho explica tot molt bé, el seu anglès s’entén molt fàcil i l'estona és fa super amena.

Per desgràcia el temps passa ràpid i ja em de tornar cap a fora, 45min a peu desfent el camí d'anada i mirant els grafitis que alguns "gamberros" han anat fent els darrers 500 anys; alguns dataven del 1400!!!

Un cop fora... toca córrer. Hem quedat amb el Nico, un amic que ara viu a Toulousse. Hem quedat a mig camí, a un poblet desconegut, però abans passem pel Decatlhon a fer una petita compra.

Ens trobem a.... i com no hi ha quasi res decidim anar cap a Foix a prendre alguna cosa. Avui és festiu i tot està molt desert.

A Foix... la cosa pinta malament,no hi ha res obert ni ningú pel carrer. Fa certa por i tot. Per sort trobem una  taverna oberta, només hi ha l'amo i els seus amics, amb totes les cadires cap amunt, però menys és res.

Estem allà de xerrera bastant estona i quan entra la gana de sopar decidim buscar un lloc. Però on? Foix ara mateix és la "ciudad sin ley", res ni ningú. 

Així que queda descartat per sopar. Jo tenia ja gravat al cap el "Buffalo Grill", una cadena hortera de restaurants que hi ha per les autopistes i centres comercials de França :). Hi anem, no hi ha res més. I no va estar malament, similar a un Foster's Hollywood. No és el més típic francès menjar anelles de ceba i hamburguesa però en un diumenge i festiu poca cosa més podíem fer.

Dia 4: De Foix a casa, passant per Perpinyà.

Avui toca tornada i el temps pinta malament novament. Tenim vaires alternatives per tornar: una per Andorra, l'altra visitat poblets del Pirineu Francès, tornar passant per Carcassona...

Anem a Foix a veure si avui dia laborable la cosa té més vida. Aparquem i ens dirigim cap al castell. Però hi fan un horari una mica estrany. Obren fins les 12h, què és l'hora en que un català mig comença a turistejar. Tanquen fins les 2h i tornen a obrir de 14h a 16h, que és l'hora en que nosaltres dinem. Total... que no hi podem entrar.

D'allà ens enduem una bona emprenyada amb l'horari europeu i un bon xàfec de record. 

Just agafar el cotxe surt el sol...

Tornarem via Perpigna, a veure que tal va la cosa.

De camí ens aturem a Mirepoix, un poblet que la guia (comprada en pdf: http://shop.lonelyplanet.com/france/languedoc-roussillon-travel-guide-1/languedoc-roussillon-carcassonne-and-south-to-the-pyrenees-chapter-1/)  anomena com un dels més pintoresc de la zona i que dos dies abans, al passar-hi, tenia molt d'ambient.

Però clar, hi havia llavors un festival de Jazz i no és el mateix en un dia festiu nacional. Aparquem el cotxe a tocar de la muralla i entren dins. El poble és maco, maco, però estem sols, sembla una mica mort, i això li resta cert encant.

Hi passegem una estoneta per les seves porxades i entrem a la seva catedral també (on em trobo una estàtua de Sant Antoni de Pàdova).

La cosa es torna a posar gris, el núvol de Foix ja ens ha atrapat novament, i comença a caure una bona. Busquem un lloc per dinar, però com aquí són una mica "rarets" tenim problemes per a que ens deixin fer-ho a les 14h. Al final ens decidim per un shawarma.

Seguim tornant i ara ens parem a Fanjeaux un altre petit poble amb molt bona pinta. Hi donem una volta de 45minuts i seguim en ruta.

Prop de Carcassona hi ha una àrea de servei que té marcat que les vistes de la ciutat emmurallada són molt bones, així que ens aturem un momentet a l'autopista.

Llàstima del mal temps, per que les vistes si són xules a la distància.

Ara si, cap a Perpigna. Fa solet, però com avui no és el nostre dia just quan anem a aparcar torna a caure un diluvi important. Decidim no parar i donar una volteta a la ciutat amb el cotxe. Fa molts i molts anys que no hi estava, de fet ni ho recordo, però té molt bona pinta, caldrà tornar.

Just quan acabem de donar la volta i ja enfilem cap a Barcelona... torna a sortir el sol.