Bé, doncs aquest any ha sortit Perú. Tres setmanetes de rutilla.
La meva idea inicial era anar a Islàndia, aquell país té molt bona pinta i tot el que havia llegit i mirat sobre ell m'encantava!!!
Però no. No he anat a Islàndia.
Perú ha estat el destí escollit, els amics de la uni em van convèncer/obligar, així que cap allà he anat.
Em sortit el dissabte, amb vol Barcelona-Madrid-Lima. La matinada que hem fet ha estat important, a les 5 en peu.
A les 8:30 sortia el vol. Tot bé, tot i que hem tingut algun petit problema amb les targetes d'envarcament. Un cop dins a la terminal hem "parit" la nostra nova mascota, el PituPichu :)
Allà el Marc Le. ja l'ha liat per primer cop. Ha passat una ampolla d'aigua. I clar... la pregunta era, com? Doncs fàcil, com l’escàner fa la "foto" en vertical la manera de que una ampolla no tingui forma d'ampolla és posar-la en vertical, així només es veu el perfil en forma de cercle.
Pugem a l'avió i agafem els llocs. El trasto no està malament, però sent sincers cal dir que l'espai entre seients és una mica estret. Han estat unes 11h, una mica pal, però entre les 3 pelis que m'he tragat ("Dragon Ball" ha estat un dels hits que m'he tragat), i el menjar que ens han anat posant (abundant però força dolent).
Arribem a Lima a les 18:00 d'allà. Per sortir tenim que passar pel control de passaports. Arribem i està a petar, una fila índia llarguíssima fent esses ens espera. Tenim molta gent davant, i també bastanta darrera (mínim 200 persones). Un cop quasi ens toca el torn cal escollir quina cua es vol de les 10-12 que hi ha. Primer n'agafem una, però com que som molt llestos decidim agafar una alta que sembla més ràpida. I joder si va ser ràpida....un cop sellats els passaports només quedava UNA persona darrera nostre!!! El funcionari que ens sellava duia una calma... que posava dels nervis.
Sortim del control amb cara de "que pringats som" però com la gran dita diu "Els últims seran els primers", i quanta veritat!!!. Arribem a la recollida d'equipatges i veiem que, com aquell que diu, les maletes acaben de començar a sortir. Total... que les nostres sortien de les primeres i sortim els primers!!!
El primer que fem és canviar diners. Duem euros, ja que al final vam decidir no portar dòlars per no perdre en el doble canvi de divises. El canvi oficial està a 3,94 i allà te'l fan a 3,5, així que decidim canviar només 50€ entre els 3 per passar el dia i un cop a la capital ja canviarem la resta.
Un cop fora ens espera un munt de gent, sembla que arribi el Barça al prat després de guanyar una champions. Òbviament a nosaltres no ens espera ningú, però tanta gent li dona "ambientillo" al tema.
Els voltors/caçadors de turistes ens ataquen només posar el peu a les zones públiques. Com just abans de sortir em estat preguntant a un Peruà ja sabem que el preu màxim a pagar son 20soles. Per aquest preu, i amb cara de turista, és impossible aconseguir un taxi dins de l'aeroport, i com un dels Marcs va llegir que calia sortir fora d'ell per aconseguir millor preu, doncs fora vam anar.
Òbviament caminant pel pàrquing ja van venir els típics a dir-nos:
"No salgáis fuera, es muy peligroso"
"20 soles? No, no, la tarifa oficial mínima son 40 soles".
Aconseguim el taxi per 20 soles sense quasi esforç, o sigui, que per 15 també et porten a Miraflores, que és el barri turístic de Lima i on tenim l'hostal. De camí cap a la ciutat comencem a parlar amb el taxista, molt simpàtic. Anem xerrant de que si el temps, el tràfic... i ràpidament el tema gira cap a la perillositat de Lima. I joder... al principi bé, ens fa tancar els asseguradors de les portes per que ens ensenya algun noi que diu que probablement es dediquen a robar a cotxes despitats. Li preguntem si usen la violència, i diu "Sí", que aquí res de tonteries, que van amb pistola, i que el barri de l'aeroport és força conflictiu. A ell li van robar el cotxe feia pocs anys d'aquesta manera. Total... mentre el noi va explicant les histories decideix sortir-se de l'avinguda principal per on anaven tots els cotxes i es comença a posar per carrerons on no hi ha gairebé ningú. A mi em sembla raro, i em ve instantàniament el record del dia a Kathmandu on vaig agafar un taxi de matinada tot sol per la ciutat "aquest noi sap que duem diners, i sap que no coneixem ningú, i també sap que ningú sap que ningú sap que anem amb ell". Total... jo em cago una mica, i el Marc Lo. també, l'altre Marc diu que no, però ja sabem com és. Al final res, era una drecera per saltar-se el tràfic, i en 5 minuts ja estem a dins de la ciutat.
Ens deixa a l'alberg, i com jo sóc així d’innocent li deixem 5 soles de propina. Però no ho farem mes, per que en part també et camelen durant el viatge per que saben que els hi deixaràs.
Entrem a l'hostal, a la plaça Kennedy i no està gens malament pel preu (18 dòlars els 3 amb esmorzar). A dins xerrem una estona amb les de recepció que ens expliquen 4 llocs per on sortir a passejar, deixem les maletes, i a sopar!!!
Són quasi les 9 de la nit, les 3 de la matinada en hora de casa, i tot i que es porta molt bé el canvi, estem una mica cansats.
Sopem un entrepà a un local del costat, no està gens malament, i tot i que penses "ja hi som, estem menjant a l'equivalent a La Rambla" no és cert, ja que està ple de gent local.
Durant el sopar/menjar d'entrepans, xerrem sobre com seguir al dia següent. Aquí ja ens enganxem una miqueta, i el que ens espera (que ningú ho dubti!!!) ja que tot i que tenim pensada la ruta molt similar els tres l'estil és una mica diferent.
Sigui com sigui arribem a un acord força cordial: "acordem que ja ho acordarem mes tard" :).
I ala, busquem un lloc on comprar una ampolla d'aigua i ja cap a l'hostal a dormir una estoneta.
jajaja, molt sensat nois, deja para mañana lo que no puedas acordar hoy. Segur que sigui com sigui acabeu descobrint coses increïbles. Molta sort!!
ResponElimina