Perú - Lima, Paracas i les Illes Ballesta

Segon dia a Perú, a Lima!


Pel matí em llevo bastant aviat, sobre les 6. Decideixo anar al bar de l'hostal i escriure una estona al blog. Tot s'ha de dir... em llevo tant aviat per que la nostra finestra dóna porta amb porta amb un McDonald’s de 24h i al mateix temps resulta que als Peruans també els encanta no utilitzar els intermitents i a canvi tocar el clàxon a tota hora.
Al cap d'una estona me'n torno al llit i ja dormo fins a les 9. Ens llevem els tres i cap a esmorzar.
El pla avui al final ha quedat bastant clar: anirem al centre de Lima i després de dinar anirem tirant cap a Pisco.
Sortim de l'hostal i anem directes a canviar diners. Si a l'aeroport ens van fer el canvi a 3,5 soles l'euro, a la casa de canvi l’aconseguim a 3,745.
Al nostre carrer avui hi ha festa, primer pensem que poder fan una marató, mes tard algun altre tipus de cursa, o poder una bicicletada. Decidim preguntar a un policia que molt atentament ens respon a les preguntes:
- Nosaltres: estan organizando un maratón?
- Poli: Si.
- Quizas sea un medio maratón, no?
- Poli: Si, si, un medio maratón.
... i així amb varies preguntes. L'home hagués dit a tot que si!!!!
Però res de maratons ni similar. Simplement és que els diumenges tanquen el carrer i la gent pot fer voltes en bici, a peu, corrents...
El Marc Le. també es decideix apuntar a una "master-class" d'aeròbic.

I tot passejant ens trobem amb el Senyor Alcalde de Miraflores pedalant amb una bici que pocs minuts abans ens havia intentat atropellar.

Tirem avall pel carrer, volem arribar al passeig marítim, on hi ha un penya-segat amb unes vistes molt maques a l'oceà. I si que ho són. Passem pel Parque del Amor, que ve a ser una mica similar al Parc Güell.

També decidim fer una miqueta de gimnàs. Bàsicament per mantenir la forma.

Les vistes pel passeig són força xules, i el caminar és fa molt agradable.

De camí de tornada a l'alberg (no volem arribar gaire tard) veiem un centre cultural. A mi em fa gracia entrar-hi, així que cap a dins!!! Té unes sales d'exposicions, una amb pintures, l'altre amb dibuixos i quan ja anem a marxar sentim un soroll. Preguntem, i ens diuen que esta assajant obres de teatre, hi anem de cap. I home... interesant és, però tampoc va ser del millor que s'ha vist en un escenari.

Ara si, recollim les motxilles i com a bons Backpackers que són anem a buscar un taxi, com senyorets :). Per decidir el preu recordem que ens han dit que d'allà al centre no paguem mes de 5soles.
I així ho fem, "Por 5 soles al centro?". Costa una mica, així que al cap d'uns quants intents en trobem un que ens hi porta per 6. Dins el cotxe l'home ens fot un sermó important "es que no sé quien les dice a los turistas estas tarifas, por que el precio a un peruano es realmente 10 soles". I clar... els tres vam pensar... ja ens està intentat fer tortura psicològica. Ho va aconseguir, el Mac Le., en una acte de feblesa, li va donar 7 soles.
Ens deixa a la Plaça de Armas. Baixem carregats amb les motxilles, i comencem a caminar. La plaça és maca, és gran, té molts edificis interesants i també hi fan algun petit espectacle. Passegem per una hora pels voltants. Com jo havia llegit i sentit que Lima no té cap mena d'encant no esperava gran cosa del lloc. Però és fals, tampoc vam veure ni visitar gaire temps la zona, però a mi em va agradar, i un dia sencer se'l mereix!!!

Per dinar primer ens vam menjar una empanada pel carrer, i mes tard vam veure un local bastant "senzill" i sobre tot econòmic. Per 6 soles teníem dos plats i beguda. Estava tot prou bo, i les quantitats eres mes que generoses. Va sobrar.

Amb la panxa plena vam caminar una estoneta mes, per carrers força comercials i placetes molt maques. A la mes gran hi fèiem un concert molt xulo, però com teníem presa no ens hi vam quasi estar.

De nou, com bons motxillers que som, vam tornar a agafar un taxi. I ens vam dir: "si hem vingut per 6 soles des de l'altre punta de la ciutat, ara segur que per 3 ens porten a l'estació de busos, que està a menys de la meitat".
Dit i fet, el primer taxista que vam parar va marxar abans no acabéssim la paraula "tres". Després d'aquest en va venir un altre, i tot seguit un altre. Tots amb el mateix resultat: "no, adéu". Total... que decidim "cedir" i pujar a 4 soles. I res, tampoc. Al final un ens porta per 5. Ens sentim estafats!!!!
Però no, dins el taxi recordem que els estafadors som nosaltres. Pobre home del taxi de matí... Em recordat que els 5 soles ens els havien dit per anar de l'alberg a la platja, o sigui, 1 o 2 km. I nosaltres havíem anat al centre!!! Que són uns 6-7 km!!!
Ens sentim una mica culpables, però la vida és dura, i la vida del turista també :).

Arribem a l'estació d'autobusos de la companyia Soyuz, i el nivell d'apijament puja encara mes. Tenim que anar a Pisco i agafem el bus "Exclusive VIP". Quedem encantats, però la realitat és que l'agafem per que el bus surt en 3minuts i a mes triga 1h30min menys que el normal.

3h30min mes tard el bus ens deixa a la intersecció de la carretera Panamericana (la que creua tot Perú per la costa) amb la de Pisco. Allà el la noia de la parada ens explica, molt amablement, com agafar un "colectivo", que bàsicament ve a ser un taxi en versió "charter": quan s'omple marxa. 1,5 soles, i 10 minuts, mes tard ja som novament a la Plaza de Armas, aquest cop de Pisco.

A la guia parla de diversos hotels, però un ens agrada mes, el que es diu "Tambo Colorado". El visitem, regategem una mica i ens decidim a quedar-nos. Un cop ja li hem dit que si el Marc Lo. ens apunta que 50metres mes avall hi ha un altre hotelet que està portat per una parella de catalans. I com la terra tira molt... baixem el cap i li diem que ens ho hem repensat.
Anem al dels catalans i entre que la recepcionista no tenia molta sal a les venes i que el preu era una mica mes alt... tornem a l'anterior.

Ja amb tot instal•lat ens proposem dos objectius:
1) prepara el tour de demà a les Illes Ballesta.
2) sopar alguna cosa.

Aquí el Marc Le. pren les regnes de la negociació i decideix encarar-la amb la tàctica de "al millor postor". Primer amb la dona de l'hotel, que ens fa diverses propostes: visita a les Illes Ballesta o bé visita a les Illes i mes tard visita al Parc Natural de Paracas. I tot i que fa una mica de pal fer el tour sencer, ens decidim a agafar-lo.
Un cop sabuts els preus anem a la Plaça de Armas on hi ha 4 agencies mes.
Preguntem a la primera, i ens donen un preu, una mica mes baix que els de l'hotel. Passem a la segona agencia, on ens donen el mateix que a l'anterior. A la tercera ja entrem de l'estil "aquí al costat ens demanen 55, per quan ho feu vosaltres?". I ho baixem 5 soles mes. Finalment, 1 hora mes tard de començar la "batalla" estem ja cansats i decidim fer una votació. Just abans el noi de l'única agència que ens queda ens demana que l'escoltem. I ens ho baixa 5 soles mes, a 45.
Tornem a parlar, i com que al primer lloc ens han caigut mes bé anem a parlar amb ells. "Vosaltres ens heu dit 55, però al costat ens demanen 45. Si ens igualeu el preu ens quedem el vostre." Dit i fet, ens baixen el preu.

Ara anem al super, comprem 4 coses per sopar avui i 2 per esmorcar demà i au, a menjar a l'hotelet.
Un cop sopats els dos Marcs tenen ganes de prendre i provar un Pisco Sauer, la beguda mes famosa del país. Anem al centre, que és molt petit, i mentre jo em vaig adormint ells se'l demanen.

A la poca estona anem ja a dormir.


Dia 23 d'agost: Illes Ballestes, Paracas i Oasis de Huacachina


Avui el dia es presenta dur: ens vindran a buscar en bus a l'hotel, anirem a veure les Illes Ballesta amb llanxa, mes tard farem un tour guiat pel Parc Natural, on amb unes vistes meravelloses menjarem peix i marisc. I per rematar anirem a dormir a un oasis. Que dura és la vida del turista!!!

Per algun estrany motiu matinem mes aviat del compte. A les 4:30 del matí fem reunió tècnica tots tres al mateix temps. Però falsa alarma i tornem a dormir. A les 6:30 si sona el despertador, que a les 7:20 ens piquen!
Esmorzem les coses que vam comprar el dia abans i fem les motxilles.
Ja som al mini-bus, camí del Port de Paracas. Allà ens esperen uns llanxes que durant 1h30min ens ensenyaran les Illes Ballesta, un dels llocs que realment volíem veure ja que segons les guies allà hi ha pingüins, foques, i mil tipus d'aus. I ostres... simplement... ESPECTACULAR!!!!
Aquestes illes són molt famoses sobre tot per l'infinitat d'aus que hi ha, cents de mils ara, i diversos milions fa uns anys.
Les fotos parlen soles:

Mig al•lucinats encara tornem a terra ferma. Ens donen uns 40min per començar el tour al Parc Natural, aquest cop amb vehicle terrestre durant unes 4h. Al principi pensem que no valdrà gaire mes la pena, però bé, hi anem.

Primer de tot anem al centre d'interpretació, que està molt interesant i a mes des de fora hi ha unes vistes... genials!

D'aquí anem a visitar diferents llocs: La Catedral, una formació rocallosa que es va ensorrar amb el gran terratrèmol que va deixar mig destruït tot Pisco, mes tard la Platja Vermella i finalment anem a unes llacunes on hi ha 3 o 4 restaurants.
Tot el camí va per desert, amb unes vistes que sincerament són mooooolt espectaculars. El contrast entre el desert, el mar i la fauna es senzillament brutal!!!

El lloc del dinar, tot i estar pensat només per a turistes, és preciós. És una petita badia, amb vistes brutals als penya-segats, platges i roques dels voltants. Dinem prou bé pel que podria ser, i just al acabar anem a fer un munt fe fotos, i tonteries, a dalt d'una duna/roca que tenim al costat.

Ara toca anar a Ica o Huacachina. El primer és una ciutat relativament gran, i el segon és un oasis situat a 5km del primer.
Agafem el bus, anem cap a Paracas i d'allà cap a Pisco. Dins del bus anem parlant amb una parella de catalans que estan fent una ruta molt similar a nosaltres.
Un cop a Pisco agafem les bosses i anem amb el "colectivo" cap a la Panamericana, on agafarem el bus direcció a Ica.
En 5 minuts ja arriba i 1h mes tard estem a Ica. Allà directament busquem un taxi que ens porti a l’oasi de Huacachina. Sortim de l'estació i just en aquell moment el Marc Lo. s'adona que es va deixar la bossa amb tot el nostre menjar. Vam tornar enrere, però no hi va haver sort, la bossa del menjar que vam comprar (mandarines, dan'up de litre, iogurt, pomes, pa bimbo, oli d'oliva...) ja estava perduda, i no va fer intenció de restituir el mal fet, així que vam passar una mica de gana aquella tarda/nit).
El camí fins a Huacachina és molt curtet, no arriba a 10minuts. Allà veiem que la cosa té bona pinta, és una turistada, però també és realment un oasis!!! Dels de veritat!!! Ens separem una estona per buscar quin serà l'hotel en el que passarem la nit i al cap de 30min ja estem instal•lats a l'habitació.
La pena és que just en aquell moment es va fer fosc, i el paisatge pintoresc perdia una mica. Tot i això al dia següent ens vam fartar a fer fotos.

Vam fer soparet ràpid i a dormir que ens volem llevar a les 7.