L'Eli va nèixer a Kruja (http://en.wikipedia.org/wiki/Krujë), però ara viu a Fuj Kruja, una petita ciutat a peu de les muntanyes, a mig camí entre Tirana i Kruja. La veritat és que Fuj Kruja no té res d'especial, està en mig d’una carretera plena de pols i poca cosa mes, però ver veure un típica ciutat normal... està prou bé.
Va estar molt xulo, el museu estava molt ben cuidat, és agraït de visitar-lo, i quan vam acabar ens vam anar a dinar a un restaurantet, ons ens vam fotre les botes, amanida, pinxitos de carn, patates.... mmmmmm
Però Kruja si prometia.
Havíem llegit i sentit parla força bé sobre ella. I vam anar un parell de cops: el primer al principi d'estar a Albània, i el segon al tornar de la rutilla que vam fer pel sud.
Pugem per la tarda, i el primer que sorprèn és com s'enfila la carretera. Òbviament hi anem en furgone, fotent una caloreta.... el viatge és fa força distret. El segon que sorprèn són els edificis que hi han fet. Els edificis antics contrasten amb alguns gratacels que arruïnen part del paisatge.
A ells mateixos no els fa cap mena de gracia que construeixin d'aquesta manera, però està clar que el "boom inmobiliari" també arriba aquí. I és una pena, per que és un lloc amb un potencial turístic força gran: la ciutat és gran, acollidora, té camins per fer rutilles a peu, alguns punts d'interès, un bon museu.... un lloc ideal per passar un parell de dies.
El furgone ens deixa al centre, i nosaltres anem enfilant cap al "Castell". De camí passem per el carrer principal i arribats a un punt apareixen un munt de botiguetes de souvenirs on un es poden trobar un munt de coses: les típiques com samarretes, gerres, pins, joieria... fins a altres d'aquelles com encenedors fets amb casquets de bala, càmeres fotogràfiques antigues, roba tradicional, llibres de l'època comunista.... a mi em va encantar!!!
El punt principal de la ciutat és el seu castell que ha estat reconstruït en part i on hi han fet el "Museu Nacional d'Skanderberg", l'heroi nacional del país. Com era tard no el vam poder visitar, però hi vam donar una volteta pels voltants.
Al final se'ns va fer fosc, i vam anar passejant xino-xano fins a la plaça del centre on paren els furgones. Per desgracia els furgones ja no funcionaven, així que vam tenir que fer unes "gestions" per aconseguir un taxi a aquelles hores (bàsicament la Eli va preguntar a les botigues per si algú ens podia baixar fins a FujKruja), i per 10€ ja érem a casa de nou.
Al cap de 10 dies mes o menys jo i la Mireia hi van tornar. Ens havíem quedat amb ganes de mes, de poder visitar el museu i ja de pas fer algunes compres finals per portar regalets i records cap a casa.
