Leh - Srinagar - Delhi

El dia 15 era la cloenda del Festival de Ladak.

 

 

 

Cloenda Ladak Festival

Els darrers dos dies a Leh van ser una merda. El mal de coll em matava, i no veia l'hora de marxar!!! Pero al mateix temps estava preocupat pel viatge. El vol Leh-Delhi era molt car (uns 150e) aixi que veient que l'Srinagar-Delhi em podia sortir per menys de 30e la decissio era facil. L'unica pega es que entre Leh i Sringar hi ha 16h non-stop de carretera de cabres, i en el meu estat ja em veia el panorama. A part que ha Srinagar ultimament hi ha una mica de conflictes, i no es el lloc mes tranquil del mon on anar a parar.

El dia 15 vam fer sopar de despedida amb la colla del Bus, ens ho vam passar be tots plegats aquests dies, i suposo que algun dia ens tornarem a trovar per algun lloc.

I la meva ultima nit a Ladak es presentava negre, pero al mig dia, anant a dinar cap al centre, em vaig creuar amb la parella d'espanols que vam coneixer una setmana enrere. Vam dinar junts, em van explicar que tal els va anar pel trek Marka Valley (o death valley com deien ells, pel sol que pega) i vam tornar a quedar per sopar amb ells dos, el seu guia i un home frances que van coneixer pel cami.
LA nit va estar genial, sabien tocar la guitarra, aixi que vam pssar la betllada tocant la guitarra, cantant cancons i escalfant-nos en una pirrica i toxica foguera que van muntar els del restaurant. Va estar molt xulo.

Agafant el mal de coll dalt ell castell de Leh

 

 

Castell de Leh

 

A un bar de Leh

I el viatge a Srinagar... despres del Manali-Leh no hi podia haver res pitjor. I que inocent!!!! Si aqui estan orgullosos de tenir el pasa mes alt de muntanya del mon, la segona ciutat mes freda del planeta.... jo puc jurar que el cami Leh-Srinagar es la carretera de cabres mes llarga d'Asia!!! Quines 16h vaig passar!!!
Per sort al cotxe venien una parella de polacs que em van fer passar una bona estona.
Vam sortir a les 16h, que al final van ser les 17h, i vam arrivar sobre les 10h del dia seguent. Quasi tot el cami de nit, 9 persones al 4x4, com anxoves, i jo com un tonto a la punta de tot. A mes tots dormien com troncs, menys jo i la noia polaca, el seu marit tambe, com un tronc tot i que allo semblava una muntanya rusa!!! I com tots dormien doncs quan paravem 5 minuts no hi havia manera de sortir d'aquella llauna, i les meves cames estaven mortes, empotrades a la cadira del davant, un dit de marge per costat, un mal de coll impresionant, i per rematar la barreja de xiclets, strepsils i menjar indi em van donar una diarrea..... ufffff
Quin mal viatge vaig passar!!! Mai mes!!!
L'altra putada es que a les 4h del mati el conductor va decidir aturar-se, sense dir res mes, a Dass (el que deia segon poble mes fred del planeta). Tal qual, para el cotxe i es possa a dormir, com la resta de companys de cotxe, i jo alla darrera, amb els ulls com taronges, el coll com un tomaquet i la panxa com.... una hora i mitja es va passar l'home dormint. Jo com sempre, per no molestar no vaig dir res, pero a l'hora ja quasi reventava de tot i vaig tenir que despertar a 4 dels 8 companys (els minims per poder arrivar a la porta) per poder sortir a fer les meves necessitats i poder moure les meves cames atrofiades!!!

Les darreres hores ja van ser de dia, em vaig recuperar bastant (de cop quasi) i vaig poder disfrutar de les vistes. El darrer port de muntanya era tot de terra descomposada, els cotxes aixecaven infinintat de pols, i llavors vaig entendre per que tenen tantes esllavisades!

Un cop a Srinagar va ser el de sempre. 10 -15 persones intentan-te vendre la seva moto. En aquest cas House Boat.
Sringar es famos pel seu precios llac, i encara son mes famoses les centenars de cases flotants que hi ha dins. Hi ha de totes les categories, des de les mes economiques fins a les que son com casetes angleses d'epoca! El problema que tenen alla es que viuen en un situacio politica bastant tensa, i tot i que ara la cosa esta relativament calmada, la pau alla no es el millor que tenen. (em van comentar que un cop es fa fosc... millor tancadet a casa).
Al final, despres de moltes negociacions, vaig agafar una caseta flotant super xula, amb esmorsar i te ilimitat per 550rupies.
La putada, es que pel cami, i amb tanta gent pel mig com teniem a l'arrivada, ens vam separar amb els polacs i ja no ens vam tornar a trovar.

 

 

 

I el meu dia a Srinagar va passar sense pena ni gloria, estava molt cansat. Vaig fer un passeig pel boulevard del llac, una incursio a un mercat local i poca cosa mes. Al mati seguent cap a l'aeroport i cap a Delhi.
L'aeroport d'Sringar te la seva conya. Hi ha mil soldats, i cal passar per tots ells per que et revisin un cop i un altre. Un cop superat tot el proces.... cal creuar una carretera d'1km de llarg tot sol i sota un sol de justicia. Pero be.... cap problema. 2 hores d'espera, 3 de retras i 1 de vol i ja era a l'estimada Delhi (ara, van donar de menjar, eren super atens, avio net... cap queixa).
Benvingut a la xafogor brutal, la hunitat i els claxons!!! I cap a la Colonia Tibetana on havia quedat amb el Michael per sopar.
Els dies a Delhi ja els tinc com una rutina. Pel mati em llevo tranquilament, llegeixo una miqueta i cap a esmorsar, despres una mica d'internet i un cop acabat vaig a visitar alguna cosa. En aquests dies he vist el museu d'art contemporani (prou interesant), l'embaixada espanyola, Kan Market (on vaig trobar una botiga de delicatesen que tenia fuets!!!, i en vaig comprar un de 'Casedemon' per.... 5e!!!) i correus per enviar un paquet amb varies coses cap a espanya (va ser tota una experiencia, recomanable tambe jejeje).

Finalment avui ja agafo el tren per enfilar cap Nepal, aixi que en 24h jo crec que ja haure creuat la frontera!!! A veure que tal va.

Ladakh - Leh

Leh – Ladakh

Un cop acabada l'aventurilla del bus va comensar l'aventura de buscar un hotel. Vam decidir anar plegats tot el grupet que vam fer al bus. Ja era de nit aixi que vam agafar un taxi I cap al primer hotel de la llista de la guia. No vam tenir sort, aixi a que a pel segon, I tampoc. La cosa es va possar seria, ja que estavem morts del viatge, no haviem sopat res I era ja negra nit. Al final vam trobar un que feia el pes I cap a dins. Jo vaig agafar una doble amb el Maichel (el noi angles que esta escrivint una guia de Jamu I Cashmir per l'editorial Brand) I gracies a deu la familia de l'hotel veient-nos les cares ens van preparar un sopar que va sentar a gloria!!! (a les ghuest houses d'aqui en general no preparen menjar).
Al dia seguent teniem previst fer ruta pel poble per buscar un hotel mes barat, pero ens va fer molta mandra I el vam dedicar a passejar, mirar botigues I per la tarda a veure un partit de polo, ja que a Leh del 1 al 15 de setembre de cada any fan un festival cultural, I que al contrari del que jo em pensava es forsa tranquil e interesant (tot i que no l'hem explotat gaire).
El partit de polo en si no va tenir gaire gracia, I a la mitja part vam marxar, pero sigui com sigui per ser el meu primer partit de polo va estar prou be. Ara... em temo que molt bons no eren, ja que, sense exagerar, li donaven a la bola un de cada tres cops!!!

 

 

 

 

 

 

Al mati seguent hi havia 'charms' o altrament dit ball de mascares. Ho feient dins del recinte d'un temple budista que hi ha al mig del poble, aixi que tots cap alla. El 70% de la gent era occidental, I la resta locals o indis (la gent del Ladak no s'assembla en res fisicament als que haviem vist fins ara a la resta de la India)

 

 

 

 

I un altre dels dies ha tocat rafting!!!! Era el primer cop que ho feia i no ho veia molt clar, pero entre que al Nepal tenia pensat fer una ruta de 4-5 dies i que ens van dir que no tenia cap complicacio doncs... a fer rafting!!!
Ens vam apuntar els mateixos 5 del grup que vam fer a l'autobus, i un cop al lloc de sortida erem uns 25. Quan ja teniem tota l'indumentaria posada un raft va petar!!! Tal qual, com un globus. Pero ens ho vam pendre a broma i cap problema. L'unica pega va ser que calia repartir els 25 entre 3 raftings i no 4: tot i aixo hi va haver lloc per tots.
El descens no va ser res de l'altre mon, de fet em va semblar poca cosa, pero les vistes... increibles!!! Nomes per aixo ja va valer la pena, la muntanya anava canviant de vermell a taronja i de vegades a "chocolate stones" com deien ells. Tota l'estona el riu anava serpentejant unes gorges impresionants, el cel era blau electric i la riva tot sovint era de sorra fina!!! Una pasada!!!

 

 

 

 

 

Tambe he vist alguns temples  (i un parell que falten encara i tinc ganes de veure). Vam agafar un taxi amb la Martina, el Michel, el Paolo i una parella espanola (quin gust parlar un idioma que domines!), vam anar a Shey i Thiksey (aquest segon impressionant, al menys per mi). Despres d'aquesta visita em va quedar clar que vull veure'n mes abans de marxar, en especial Alchi, pero ja veurem si dona temps d'anar a tots.
Sigui com sigui els temples budistes m'encanten: tot i que moltes representacions son bastant terrorifiques els colors son super agradables i els monjos sempre somriuen i et tracten com un mes, cosa que no passa a moltes altres religions. Son llocs on quedar-se una bona estona nomes mirant les parets pintades i les figures de buda!!!
Un altre dia vam agafar de nou un taxi amb el Michel (son uns pijets, pero es que el bus sortia a les 7 del mati) i vam anar a Mato i Hemis. El primer vist Thiksey no ens va dir res, pero el d'Hemis esta molt xulo, i sigui com sigui tambe valen la pena.
La curiositat a Mato va ser que un monjo budista, jove, em va preguntar que d'on era, al dir-li que era de Barcelona va comensar a parlar de futbol i em va comentar que va estar veient, amb la resta de monjos del monestir, la final de la Champios d'aquest any!!! Molt gracios!
Al final tambe he tingut temps de visitar el poble d'Alchi! Em fa vergonya reconeixe-ho, pero a Alchi per primer cop vaig utilitzar el transport public, o sigui, un 'local bus'. I molt be, barat, comode i eficient!!! Tot era gent local, menys un noi que jo em pensava que era Polac, pero que finalment va resultar ser Rus. Vaig fer tota la visita amb ell, i parlant parlant vaig veure que era una mica inconcient (o jo cagat). El noi, que te 20 anys, va pujar l'Stok Kangri, el pic mes famos de per aqui (>6000m), amb bambes de tenis!!! sense guants (tenia esquerdes amb sang als 'nudillos' de les mans), i sense aillant pel sac! A mes es va passar 3 dies al camp base per mal temps tot sol. Una mica sonat, pero estava super content. Una altra cosa que em va sorpendre es que parlant de politica em va comentar que a Rusia a la gran majoria de la gent li agrada el Putin, i puc assegurar que el noi era bastant obert de ment i tolerant!
Al tema... els temples d'Alchi... vist el de Thiksey em va semblar poc, pero puc dir que si aquest son els mes espectaculars, son els mes antincs de la regio, el de Thiksey em va agradar mes per tota l'atmosfera que el rodeja. Sigui com sigui Alchi es un bon lloc per passar-hi una nit de relax en algun dels molts llocs que te per dormir.
I finalment un dels ultims dies m'he decidit per pujar d'una vegada al temple i al castell de Leh. La pujadeta te la seva tela, aixi que ja va be fer-ho quan portes un dies aqui. A mes, entre que el dia era fresc, aqui necessito respirar el doble i que l'aire es tambe super sec he pillat un mal de coll impressionant, cosa que m'ha deixat de moment un dia i mig ko, quasi tota l'estona al llit. Confio que dema ja estigui quasi recuperat, ja que el 19 tinc un taxi/bus de 16h del tiron (no tinc ni idea com s'ho fa el conductor, pero prefereixo no pensar-ho).
El temple de Leh sincerament no val molt la pena, esta fet pols, tot i que ara l'estan renovant. Tot i aixo em vaig arrepentir d'haver-me deixat el frontal, ja que quasi totes les sales estan a les fosques.
I despres del temple cap al castell!!! Aqui es on vaig enganxar el mal de coll, la pujada es suportable, pero sembla que hagis d'arrivar a l'everest!!!
Un cop dalt hi ha un parell de mini temples impresionants, com tots el budistes. Si estan tancats, que es el mes normal, cal avisar al monjo que hagi voltant per alla i ell t'obre, valen molt la pena. Despres, mes amunt, es poden tornar a veure unes vistes brutals el tota la vall de l'Indus, els cims nevats, Leh... tambe es pot seguir pujant fins al cim del castell, que encara esta fet mes pols, escales de fusta que creus que es trencaran en qualsevol moment, o piles de runa en forma d'escala et porten fins al cim. Les vistes novament son una pasada!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Pangong Lake
A aquest llac li vam dedicar dos dies. Jo no sabia ni que existia, pero tambe es un d'aquells llocs que val la pena. Es podia escollir entre anar un dia i tornar per la tarda, o anar dos dies. Vam escollir la segona opcio, i va ser molt encertat. El viatget com sempre molt entretingut, pujant un port de 5300m, que segons deia un cartellat al cim es el tercer pas mes alt del mon!!! Tot era mig desertic, com tot al Ladak, pero de tant en tant apareixen petites zones verdes. Vam veures vaques, iacs, cavalls salvatges i marmotes!!! Aquestes ultimes no tenien gens de por del homes, aixi que es deixaven tocar i tot a canvi d'alguna galeteta! Se que son coses que no s'han de fer, pero feien tanta gracia...
Un cop al llac... espectacular. Vam quedar-nos a dormir al darrer poble de la India, uns 7 quilometres mes enlla ja era el Tibet, aixi que em vaig quedar amb les ganes d'arrivar-hi i posar un peu. Pero sabent com les gasten els Indis i els Xinesos (hi havia molt militar Indi durant la carretera) ho vaig deixar estar.
L'aigua era blava, canviar del color turquesa al blau electic novament. I el fons... muntanyes desertiques al costat i alguns pics nevats al darrera. Al fons... El Tibet, tot nevat!!! M'han entrat ganes d'acostar-me a Lhasa quan estigui al Nepal. Ja veurem...

 

 

 

 

 

 

 

 

 

I com tot no pot ser maco... aixo es el que passa amb les ampoles de plastic i similars...

Aqui no hi ha reciclatge de cap mena, aixi que l'unica alternativa es consumir menys o reutilitzar!!!!